"No hi ha res de tan veritable com el que està dins teu".

Aquesta frase sempre ha estat el meu objectiu principal i a l'hora la meva guia en els cursos d'interpretació des de la riquesa del llenguatge no verbal i la perspectiva somàtica.

Les preguntes que em feia les primeres vegades que impartia una classe i acompanyava actors eren interminables:

• Com puc ajudar a l'actor a connectar des de la seva estructura innata?

• Com guiar-lo per descobrir els seus patrons bàsics de moviment?

• Com treballar aquests micro-moviments que fan l'acting real i sincer?

• Com rescatar aquesta perspectiva en moviment i donar força i valor a les paraules en el cos?

El meu cap no parava i, només quan em vaig regalar la possibilitat de simplificar, va ser quan vaig entendre la importància de comunicar-me a través d'un llenguatge senzill i universal.

No tenia la responsabilitat del procés. Senzillament guiava el procés.

Era un espai d'aprenentatges continus, on la que parlava era una estructura més simple, més orgànica; un laboratori creatiu d'energies en moviment.

Va ser només en aquest moment quan vaig entendre que no tenia cap responsabilitat, ni tampoc exigències.

Només existia la possibilitat d'oferir veritats des de l'amor i la passió pel cos.

Tots, sense exclusió, actors o no, tenim disponibles dons i regals des del nostre naixement. Són aquestes valuoses eines que ens fan únics i ens connecten a aquesta dimensió on les creences no tenen valor.

En el moviment, des de sempre, hi ha molt judici. Quan entrava en una sessió amb estudiants, les primeres vegades, escoltava:

–Jo no sé ballar

–A mi no m'agrada el ball!

–No em facis fer el ridícul.

–Jo m'he apuntat per fer interpretació.

Aquests eren només els comentaris més recurrents que jo escoltava.

Les persones necessitem etiquetes per moure'ns en el món amb seguretat.

En acabar la classe, em quedava pensatiu.

Intentava buscar la millor manera d'aportar valor, ensenyant la bellesa de veure un tot, captant l'atenció de l'alumne, i demostrant que el coaching de moviment no era ball; no era dansa; no era necessàriament reduir-ho tot a una coreografia assajada.

Llevant-me la responsabilitat i acompanyant des de l'amor i la passió vaig poder obrir un espai de reflexió des del cos, eliminant aquesta pressió que de vegades l'actor sent quan aprèn a gestionar les energies i els moviments en el seu cos.

D'aquesta manera, vaig aconseguir guanyar-me la confiança, acompanyant des d'una perspectiva de compassió, vulnerabilitat i respecte.

De seguida, vaig trobar la manera d'investigar des de la sinceritat del cos en moviment, creant múltiples espais d'aprenentatge sense judici, on no existeix l'error.

Vaig explicar, des de la senzillesa, que, per llàstima o per sort, també quan no volem expressar res, el nostre cos ho fa, i també quan no volem moure'ns, ho fem amb tots aquests micro moviments que enriqueixen el nostre llenguatge corporal de forma inconscient.

Des de nens venim educats a la quietud i perdem els patrons bàsics de moviment, substituint-los per rigidesa física i mental.

Per a mi, tot és moviment: des del moment de començar el nostre dia fins quan tornem a la passivitat del nostre somni, que tampoc és estàtic.

A més, la nostra digestió és moviment; els nostres pensaments són moviments, el nostre actuar és moviment.

En aquesta perspectiva tot té sentit, i no existeix l'error. Els processos de descobriment són més sincers, reals i sense filtre.

Quan penso en el concepte de moviment, m'encanta rescatar una definició de la RAE que parla d'alteració, inquietud, o commoció i connectar-la amb l'arrel etimològica de la mateixa paraula, que ve de el llatí "motus-us", participi de "moveo", que significa moviment, agitació, sacseig, però que es connecta íntimament amb un sentit figurat de "moviment de l'esperit", que inclou afectes, emocions, sentiments, passions, pensaments.

Com es pot observar, el ventall és força ampli, i ens facilita múltiples claus de lectura.

La riquesa d'interpretar la veig clara en aquest sentit.

El moviment per això no és una dansa d'aplaudiments i mirades, sinó tot allò que el cos crea i expressa de manera intuïtiva.

Estem contínuament mirant una pel·lícula on passen moltes històries.

L'espectador vol veure-les i l'actor interpretar-les.

Coaching de moviment és una metodologia que es basa en tres pilars fonamentals: el teu propi cos (INSIDE), l'espai (OUTSIDE) i el grup (ECHO-RESONANCE).

L'actor, treballant aquests tres nivells, descobreix a través de la revisió corporal el que jo defineixo com a centrament o alineació, l'emoció que té i l'energia que el guia en aquest moment cap al seu cos i a el grup de treball.

Al meu entendre, és una metodologia molt potent perquè ens connecta a un treball integral entre el cos i el cap, oferint als l'actor la possibilitat de rescatar eines bàsiques a través de la saviesa del seu propi cos.

Naixem i morim cada dia, i és difícil estar darrere dels pensaments tot el temps, perquè pertanyen al nostre passat.

El que vull dir és que un cop connectat amb el cos, amb el moment present, tot pren sentit, i els processos són més rics d'aprenentatges perquè els vivenciem a través de la realitat del moment.

És com un viatge d'anada i tornada necessari des del nostre cos a l'espai o món, per emportar-nos les coses que necessitem per assolir la nostra millor versió, i connectar així sincerament amb el grup de treball d'una forma més instintiva i no racional.

És el primer any que acompanyo a actors a Eòlia en el curs anual d'Introducció a la Interpretació i em fascina l'experiència.

Em resulta interessant, estimulant i enriquidor fer-la des d'un espai neutre, gaudint com a espectador i com a coreògraf d'energies en moviment.

En aquesta doble perspectiva puc apreciar els registres emocionals, els canvis subtils en el moviment proxèmic de l'escenari, el bloqueig energètic a l'hora d'actuar des de la sinceritat experimental i la vulnerabilitat de l'actor a comunicar-se des d'un altre lloc amb els seus companys.

La satisfacció més gran és quan els alumnes aconsegueixen connectar tan intensament amb la dimensió kinestèsica que aterrar els personatges en el món creatiu li resulta extremadament senzill en relació amb el cos.

A través de dinàmiques de caràcter pràctic es porten ensenyaments; aprenen a connectar-se i a respectar al grup, a conèixer-se, a escoltar-se i a estimar-se.

Llavors és quan escolto:

–Mai no hauria pensat que un senzill moviment tingués tant de valor.

Això és el que m'emporto com a persona, professional i facilitador d'aquest gran sistema.

Marco Areddu Guaraglia