Dilluns 30 de març
porc-tetera-costa brava a l'estiu

Sabia que no era una mascota corrent. Potser si visqués en una granja, els seus companys de classe no la mirarien tan estrany. Però en un poble de la costa Brava era tota una raresa. Sempre hi havia alguns nens que se'n reien i li feien sorollets quan passava pel seu davant. Però també hi havia un bon grup a qui la curiositat els superava i no podien estar-se de fer-li preguntes: què menjava, on el tenia, donava la poteta com fan els gossos? Podien veure'l? I tocar-lo? Com es deia? L'animaló en qüestió es deia Supercalifragilisticoespialidoso. Tot i que els seus pares l'havien intentat convèncer que aquell era un nom massa llarg per a una mascota, en aquella època ella estava obsessionada amb la Mary Poppins i no van aconseguir que canviés d'opinió. Però aviat van trobar un diminutiu i li van començar a dir Supi.

En Supi era un porquet feliç. Ella se l'estimava molt i li encantava treure'l a passejar. Era un porc de raça mini, molt net i obedient, i sempre el tenien corrent per tota la casa. Un dia d'estiu que feia molta calor, van decidir anar tota la família a la platja. Sempre que anaven a la platja en Supi es quedava a casa. Però aquell dia ella va insistir. Volia que en Supi gaudís de la platja com gaudia ella. Li semblava inconcebible privar al seu porquet d’un lloc tan divertit. Els seus pares li van intentar explicar que hi hauria massa gent i que en Supi no hi estaria a gust. Però ella, tossuda com una mula, no va baixar del carro. Com podien saber que no li agradaria si no ho havia provat? 

Així que, sense saber ben bé com, es van trobar tots anant cap a la platja amb el porc. I, per sorpresa seva, al porc li va encantar la platja. Jugava amb la sorra i es tombava sota el para-sol com si ho hagués fet tota la vida. Mirades curioses van començar a acostar-se. Entre la gent del poble en Supi ja era conegut, però per a tots aquells estiuejants era tota una novetat. Entre aquells que es van acostar, va haver-hi una senyora anglesa molt simpàtica que els va convidar a la tarda a prendre el te al seu apartament. Abans que els seus pares poguessin dir res, la nena va acceptar. Prendre el te! Com a Alicia al País de les Meravelles!

Quan van arribar tots quatre, pares, nena i porc, a l'apartament de la senyora, ja van veure que hi havia alguna cosa que no quadrava. Allò no era un apartament. Era una mansió! La senyora els va obrir la porta i els va convidar a passar. Quan els va servir el te, la nena es va quedar admirant aquella tetera de porcellana i no en va poder apartar la vista. La senyora els va explicar que era directora de cinema i que volia fer una pel·lícula documental sobre la relació entre aquella nena i aquell porquet. Els pares es van quedar sorpresos. No esperaven aquella proposta. Li van preguntar a la nena què li semblava. Però la nena no havia escoltat res. Seguia mirant la tetera com si estigués hipnotitzada.

– Te la regalo. – li va dir l'anglesa a la nena.

Com si acabés de trencar un encanteri, la nena, molt feliç, va mirar la senyora i li va donar les gràcies. Ara que ja escoltava, li van explicar la idea de la pel·lícula i la nena es va emocionar molt. Però va posar una condició: la tetera també havia de sortir.

Un any després, s'estrenava als cinemes de tota Europa un documental sobre una nena, una tetera i un porc que vivien a la costa Brava. El documental va causar sensació. Es van començar a fer estampats de teteres a samarretes, vestits, pantalons... Tothom es va comprar una tetera i s'utilitzaven inclús per a servir el cafè. I els porcs es van convertir en la mascota de moda. Tots els nens en volien tenir un. 

Els anys van anar passant i a tothom li va començar a semblar normal tenir un porc a casa.

Un dia, molts anys després, va arribar un nen nou a l'escola, un nen que tenia una mascota que era tota una raresa. Hi havia alguns nens que se'n reien i li feien sorollets quan passava pel seu davant. Però també hi havia un bon grup a qui la curiositat els superava i no podien estar-se de fer-li preguntes: què menjava, on el tenia, donava la poteta com fan els porcs?

Elna Roca
Share by: