Diumenge 29 de març
bruixot-jardí-bíblia

Havien reservat tot l'hotel per a ells. Era un edifici immens, un antic palau de caça del segle XVIII situat als afores del poble. Tot estava perfectament planificat. Als matins, les sessions del congrés tindrien lloc al saló principal, tot i que alguns ponents ja havien demanat poder-les fer a l'exterior per dur a terme les demostracions pràctiques amb més seguretat. Després de dinar, s'organitzarien debats i taules rodones i, al vespre, tornejos i concursos. Com cada any, per evitar que els treballadors de l'hotel sospitessin res, s'havien presentat com a associació d'experts en el gènere fantàstic. D’aquesta manera, els participants podien anar vestits amb la seva roba habitual sense cridar massa l'atenció. Abillats amb les seves millors túniques i barrets, bruixes i bruixots vinguts d'arreu del món van anar arribant a aquell Congrés de Bruixeria Anual. Tots admiraven la bellesa de l'hotel i, sobretot, el meravellós jardí que l'envoltava.

Un bruixot una mica murri anomenat Ot va ser el primer a notar-ho. Una picor molt molesta va començar a estendre-se-li per tot el cos. En un primer moment, va pensar que era un brot momentani, ja que quan portava una estona al bar es va adonar que ja no li picava. Però aquella nit va ser terrible. La picor gairebé no el va deixar dormir. L'endemà, va comentar el seu malestar amb una bruixa que sempre anava acompanyada d’un mussol. I, per gran sorpresa seva, la bruixa li va dir que a ella li havia passat el mateix. 

Parlant amb altres bruixes i bruixots van veure que era una situació generalitzada. Què li passava a aquell hotel? Ja havien comprovat que no tenia cap malefici. El més estrany era que tots coincidien que la picor només apareixia quan estaven a les habitacions. Els organitzadors del congrés van decidir fer una prova: aquella nit dormirien tots al jardí. Lluny de disgustar-los, la iniciativa va generar gran entusiasme entre els participants. Era una gran idea per a crear comunitat. La nit va ser un èxit. Les picors van desaparèixer i tothom s'ho va passar d'allò més bé.

Però al bruixot Ot li seguia picant la curiositat. En un moment de descans, va pujar a l'habitació i va decidir analitzar-la fins a trobar el causant d’aquella picor. Les bruixes i els bruixots no estaven acostumats a les habitacions d’hotel. Les seves maletes, per petites que semblessin, eren com armaris sencers, inclús podien arribar a ser habitacions senceres. L’Ot va obrir tots els calaixos i compartiments que hi havia. Però no hi va trobar res més enllà d’un llibre, una manta i el comandament de la televisió. Un moment. Podia ser que...? 

Va tornar a obrir el calaix on havia trobat el llibre i quan va intentar tocar-lo una força electromagnètica l'hi va impedir, a la vegada que la seva mà es començava a inflar i a posar vermella. Ràpidament, va apartar la mà i va tancar el calaix. Era el que temia. Les bruixes i els bruixots eren immunes a tota classe de malalties. Només hi havia una cosa que els provocava una al·lèrgia terrible: la Bíblia.

L'Ot va córrer a explicar el seu descobriment a la resta de participants. Tots el van felicitar per la troballa. Però què podien fer? No podien tocar les Bíblies i els encanteris no tenien efecte sobre elles. Podien demanar als treballadors de l'hotel que les retiressin, però com explicar-ne el motiu? Finalment, després de deliberar durant una bona estona, van arribar a una decisió. Davant l’èxit de la nit anterior, dormirien les dues nits que quedaven al jardí de l’hotel.

A partir d’aquell any, tots els congressos de bruixeria van passar a celebrar-se al mig del camp o de la muntanya, on les bruixes i els bruixots dormien plegats sota la llum de les estrelles.

Elna Roca
Share by: