INDICACIONS I NOTES ALS ACTORS

Imaginem que hem assumit la direcció d'un espectacle. L'hem assajat i, tan bé com hem sabut, hem construït una obra de teatre de cap a peus. Estem en una fase molt important del procés creatiu. La repetició. Els actors, se suposa, han entès les intencions del text i tenen agafats els personatges. En aquest punt del procés necessiten fer passis sencers seguits. Necessiten entendre el viatge que faran durant la funció. Necessiten organitzar-se físicament i tenir clar on tindran els canvis de vestuari o l'atrezzo o per on han d'entrar o sortir o quan han de fer alguna cosa determinada o recordar-ne alguna altra.

En aquest punt del procés, el director ha de controlar com funciona aquest engranatge. Ha de veure si el ritme de la funció és l'adequat. És el moment de comprovar si totes les hipòtesis que s'han fet durant el procés d'assajos són correctes i si la maquinària funciona.

No és el moment de muntar una escena (en el sentit més literal de l'expressió). Les escenes ja estan aixecades. Ara cal fer fluir l'obra i revisar els següents punts.

Controleu quina és la durada de la funció. És l'adequada? És la que imaginàveu que seria quan vau fer un primer plantejament de l'obra? Si la resposta és no, pregunteu-vos si la velocitat i el ritme són els adequats. Si les nostres elucubracions anaven en una direcció correcta, potser només s'ha de fer un reajust.

Si hi ha alguna escena que no funciona, intenteu tornar a trobar allò que va aparèixer a la sala d'assaig. Reviseu les vostres notes. Remarqueu les intencions o el verb d'acció de l'escena. Reorienteu els actors. No els maregeu! Limiteu-vos a fer-los entendre allò que ja ha estat dit. El pas del temps ens fa oblidar petites notes que en el moment fan rutllar-ho tot. S'erosionen, s'obliden, es disvirtuen, etc...

Sapigueu quins actors esteu dirigint. Hi ha moltes races d'actors i actrius. Els que s'atabalen, els que s'ofenen quan els hi passes una nota amb la que no estan d'acord, els treballadors que s'ho anoten, ho intenten entendre i després de l'assaig reflexionen i l'endemà ho milloren, etc. A vegades, un senzill "Recorda't d'això" és tot el que cal perquè aquell tros que no ens funciona es reajusti.

Anotem bé el que després els hi voldrem dir als actors. Tinguem clar com els hi explicarem el que necessitem. Hem de saber què volem que facin. No serveix dir que alguna cosa està malament i no oferir una solució per millorar-ho. I si tenim la mala sort d'haver escrit un gargot inintel·ligible que després no sabem interpretar: Passa paraula. No atabalem l'intèrpret. Els actors ja són prou insegurs com per donar-los més motius.

Finalment, tatuem-nos que aquests passis han de servir perquè la colla d'actors i actrius cada cop se sentin més segurs de defensar la nostra proposta. Intentem no dinamitar els seus ànims. Procurem encoratjar-los a fer-ho cada cop millor. I això no s'aconsegueix enfonsant-los o fent-los sentir els pitjors actors del món. Recordeu-vos que algú animat i motivat té ganes de fer que les coses surtin bé. Algú que no confia perquè està enfonsat, normalment no té massa energia per tirar endavant una empresa que d'entrada ja es dona per perduda.

Finalment, intenteu acabar l'assaig amb algun missatge que faci anar amunt l'autoestima. No cal fer una llista de les coses que s'han fet bé. Si n'hi ha alguna que ha costat Déu i ajuda tirar-la endavant i hi heu estat batallant durant dies, està bé mencionar-la.

Recordeu sempre que cada dia aprenem una mica més i que demà sempre pot sortir millor. No aboqueu la vostra frustració sobre la companyia. A vegades, allò que teníem el cap no pot ser per diferents motius i això no vol dir que estigui malament. Les obres de teatre troben la seva forma definitiva durant el procés. Doneu espai a que la vostra també s'expressi lliurement.

David Pintó