Viure 
i pensar 
el teatre

Joan Lluís Bozzo presenta el seu llibre sobre l'art de dirigir espectacles

(per Josep Galindo)
Fa aproximadament tres anys en Joan Lluís Bozzo em va comentar que estava escrivint un llibre que seria el resum de tot allò que ell havia après fent teatre a la seva vida. S’havia dedicat a resumir les seves conclusions pràctiques sobre aquelles coses que ell considerava útils i essencials per fer i dirigir teatre. Ja vaig tenir el privilegi de llegir aquell esborrany; que ja tenia un gruix important i un contingut molt afinat. I em va semblar també una idea excel·lent la seva proposta de fer un curs teòric a Eòlia per actors, dramaturgs, directors, i persones interessades en el teatre en general. I dit i fet, el curs va tenir molt d’èxit i se’n van realitzar dues edicions en dos anys consecutius amb el nom de L’ofici del Comediant. Ara, Bozzo explica que aquells cursos el van ajudar a acabar de perfilar molts dels continguts del llibre. Cosa que en el fons no m’estranya, ja que penso que no hi ha res millor que donar classes per reflexionar sobre els propis processos creatius personals. 
Sovint, molta gent veu la vivència professional i la pedagogia de les arts com dues coses separades, però precisament és la fusió d’aquests dos factors el que fa la pedagogia realment valuosa. 

Així, aproximadament tres anys després d’aquella conversa, el dia 28 de novembre a les 19:00 Joan Lluís Bozzo va presentar a Eòlia L’Ofici del Comediant (Biblioteca Universal Empúries vol. 264). El llibre desvetlla els secrets de l’ofici destil·lats per Bozzo en els seus quaranta anys de professió com a director de la companyia Dagoll Dagom. 

La presentació del llibre va comptar també amb la presència i comentaris d’Anna Rosa Cisquella, productora de la mítica companyia, que ha estat creadora de la majoria dels musicals originals més emblemàtics de la història recent del teatre català. I amb mi mateix, com amfitrió d’Eòlia. 
A l’acte hi van assistir joves actors, aficionats al teatre, així com actors i actrius consagrats com Carme Sansa o Enric Majó.

No són tants els llibres contemporanis d’anàlisi teatral al nostre país creats pels propis professionals del teatre. I és una pena que els professionals de les arts escèniques no es dediquin més a teoritzar sobre els seus aprenentatges artístics en algun moment de la seva trajectòria. Tots en podríem aprendre molt. No és el mateix veure el resultat d’una feina, que conèixer els budells de la seva gènesi. 

En aquest Ofici del Comediant, Bozzo vol posar de relleu precisament el valor de les arts escèniques com a ofici, com artesania. D’aquí que el llibre no s’hagi titulat L’Art del Comediant, que també li escauria.

El llibre penso que trobarà lectors entre el públic especialitzat de la professió, però també entre actors, directors, dramaturgs, estudiants de teatre, mestres i aficionats al teatre en general. L’autor apel·la constantment al sentit comú i no s’amaga que molts dels consells del llibre en realitat a ell li semblen obvis i essencials. Ara, puc certificar que darrera de moltes d’aquestes aparents “obvietats” hi ha no tan sols un gran coneixement d’aquesta professió per part de l’autor, sinó una mirada clara, sistemàtica i molt afilada d’aquesta artesania del fet teatral que ens vol transmetre. 

Bozzo no veu el llibre com un manual, però sí que ha fet l’esforç de conceptualitzar i ordenar la seva experiència acumulada en els seus anys de professió en el món del musical, el teatre i la televisió. El llibre s’ha gestat a foc lent, han estat dotze anys d’apunts i esborranys que en els darrers temps han acabat donant a llum aquestes més de quatre-centes pàgines, que ara queden com a llegat de la metodologia de creació de la companyia per a les generacions futures. 

L’Ofici del Comediant alterna la sistematització de coneixements didàctics amb anècdotes sobre la professió viscudes en primera persona. Sovint amb un to irònic, i sempre amb l’amor i el respecte pel teatre que destil·la tot el llibre, les seves pàgines són testimoni directe d’un temps viscut i del teatre a la nostra ciutat en els darrers quaranta anys.

L’obra denota el gust de Bozzo per Shakespeare, i també hi llegim citades figures com Brecht, Diderot, Meyerhold, Brook, Kantor, Freud, Schopenhauer, Murakami Haruki, Vázquez Montalbán o Jaume Melendres, entre molts d’altres. El llibre, en la seva globalitat, no em sembla fàcil de catalogar: a moments és un manual de teatre, a moments un llibre d’autoajuda per sobreviure a l’èxit i al fracàs (capítol destacadíssim!), a moments un irònic i divertit anecdotari i, indubtablement, un bon document autobiogràfic de Bozzo que ens ofereix una mirada particular sobre l’ofici per part d’una de les persones clau en els darrers quaranta anys del teatre català.

Tècnicament, podríem dir que L’Ofici del Comediant ofereix apunts directes i indirectes sobre: semiòtica en el teatre, comunicació, la idea del públic, sobre literatura, l’art de la dramatúrgia i la direcció, la funció del teatre en la societat moderna, la màgia en el teatre, sobre interpretació, sobre com treballar en equip, com fer audicions, com pensar un espectacle o sobre les diferents dimensions dels personatges d’una obra. Totes aquestes reflexions (i moltes altres) acaben composant el mosaic de com Bozzo veu una professió. Els capítols es desgranen de manera nítida i independent, d’aquí que el mateix autor recomani la lectura desordenada dels materials per capítols, segons els interessos i la pròpia curiositat del lector. 

Amb tot, es llegeixi del dret o del revés, és una lectura interessant i entretinguda, plena de veritats, de bons consells, d’humanitat, i de matisos, molt recomanable per a qualsevol persona que tingui interès pel teatre. El llibre ens fa partícips de d’una manera de treballar i d’infinitat de curiositats. 
Fotografia de Dimas Bozzo
La presentació ha tingut lloc en un context distès als nous espais d’Eòlia, entre riures i molt d’interès per part dels assistents. 

Bozzo té un verb fluid i sap com captivar a l’auditori. Havent estat un dels primers lectors d’aquest L’Ofici del Comediant, ara i ja fa tres anys, penso que és de lectura obligada per a tots aquells que es plantegen o s’han plantejat alguna vegada crear una companyia de teatre. Per aquells que ho voleu aconseguir, des d’aquí us desitjo bona lectura i bona aventura.

No hi ha hagut, i no s’albira que hi hagi a curt termini, una altra companyia com Dagoll Dagom a Catalunya, pionera i referència en el teatre musical. No tinc dubte que en aquest llibre es descodifiquen una part dels secrets del seu èxit. 

Josep Galindo 
15.11.2019
Share by: