TIPS

(eines i reflexions per als que no trepitgen l'escenari)

LA SECCIÓ DE DAVID PINTÓ

L'AJUDANT DE DIRECCIÓ


Aquesta persona què fa en una producció teatral? La resposta és tan senzilla com impossible. Ho pot fer tot i no fer res. Però és absolutament imprescindible en una creació i és un ofici on cal tenir la destresa del camaleó per adequar-se a cada director i a cada procés.


Una de les primeres qualitats que crec que són necessàries si us voleu aventurar a provar sort en aquest ofici és la capacitat d'observació. Cal estar atent per saber on se't pot necessitar i on fas nosa. Una eina útil per l'ajudant de direcció és la cremallera. En molts moments s'ha de saber callar. La tercera qualitat important és la organització i la última la predisposició.


La capacitat d'observació és determinant per intuir què pot necessitar de nosaltres el director que ajudem. La nostra figura, en alguns casos, només servirà per equilibrar la balança director-actors. En aquests casos serem una "toma de tierra" (aquell cable que serveix per descarregar l'electricitat estàtica d'un edifici). Serem catalitzadors de les emocions dels actors (bones i dolentes) i recolzarem anímicament al director del muntatge (que té clar què vol i com ho vol). No sempre passa així, aleshores podem ajudar-lo a fer reals els seus pensaments. Podem ajudar a aquest director a clarificar el que té clar però potser no sap explicar. Tot això a porta tancada perquè sempre hem de ser un suport, un recolzament a la seva figura. No el podem desacreditar. Això passa moltes vegades a alguns ajudants de direcció que l'ego els hi diu que són més llestos i estan més capacitats que el director que ajuden. Això, a la llarga, no surt a compte. Centrem-nos i enfoquem-nos a ajudar.


La cremallera també és imprescindible en el necesser d'útils que necessitem per aquest ofici. Molt sovint hem de deixar que el director i els actors s'entenguin. L'actor necessita escoltar una sola veu ja que sovint és molt difícil escoltar diferents opinions. Fins que no dominis a la perfecció el llenguatge del director amb qui treballes, més val no embolicar la troca. Una altra cosa és que facis de traductor. Perquè coneixes els actors, per exemple, millor que el director. I saps que no estan entenent el llenguatge que aquest utilitza. En aquest cas, pots descordar la cremallera. Sinó, millor callar.


L'organització és útil per organitzar els assajos i tenir una consciència de l'estat del procés. Hem d'entendre la manera de construir del nostre director. N'hi ha que són molt caòtics, n'hi ha que planifiquen i no compleixen els seus horaris, n'hi ha que van com un rellotge suís... Cal que aprenguem a fer "tablilles" i coordinar-nos amb el regidor d'escena perquè tot flueixi correctament.


Per últim, la més transversal de totes, la predisposició. El tòpic d'anar a buscar un cafè al director és real. Si veiem que un cafè pot millorar la qualitat d'un assaig, no perdem ni un segon en anar-lo a buscar. Si el tècnic no entén els peus per disparar els tracks de so, fem-li un guió amb els cues clars. Estigueu disponibles quan es fan llums després de l'assaig. Sou els que teniu més informació de l'espectacle, no està mai de més estar al cas. Si algun actor va fluix de text, oferiu-vos a repassar lletra una hora abans que comenci l'assaig. Us ho agrairan tant els actors com el director.


Tothom és necessari, però els ajudants de direcció són imprescindibles!

avid Pintó

David Pintó


Share by: