Lita Cabellut,

la bellesa en l'insòlit

per Enric Mauri

El destí en la vida, i l’art com a destí, la persona i l’obra de Lita Cabellut (1)

Un dia, una hora, entres en un espai d’exposició d’art (2) i reps un impacte estètic poques vegades experimentat, en el fons i la forma de l’obra exposada; és obra pictòrica de la pintora Lita Cabellut.

Lita Cabellut, vagament sabent que existeix, la descobreixes a través de la seva pintura, i et demanes per la persona que l’ha generada. Lita Cabellut, una existència no menys vagament sabuda, interessa com a persona i com a artista. Nascuda a Sarinyena (Osca) el 1961, als 6 anys la seva mare, amb ella i els seus germans i germanes, deixa el seu home i pare de les criatures, i es trasllada sola a Barcelona.

A Barcelona, la mare s’amistança amb un home, casat, que la posa al càrrec d’un bar de cites, amb un habitatge annex en el que viuen.

Durant un temps, en el que es pot combinar una situació familiar relativament comuna i un entorn immediat clarament peculiar, Lita du una vida aparentment normal per a una nena de la seva edat. Mai, però, no sabem que hi ha dintre les persones, quins són els seus objectes mentals relacionals i quines les relacions mentals objectals, interns i internes, de l’un amb els altres. 

En aquest cas, de Lita amb la seva mare, l’objecte primari per excel·lència, el seu pare absent, objecte relacional també fonamental, els seus germans, el seu lloc cronològic i funcional en la fraternitat, l’amant de la mare, la seva presència intermitent i imprecisa.

Als 11 anys, segons sembla, es llença al carrer, amb els seus dos germans petits, en un salt a l’aventura, substituint primer la llar pel carrer, i després el carrer per un orfenat. Aquells 3 infants sols i desvalguts, porten a la denúncia de la mare per descurança dels fills, i per adulteri, prohibit i penat en aquells anys, 1972, de la dictadura franquista; així retiren la custòdia dels germans, tots, a la mare.

La germana gran casada jove, els altres a l’orfenat, la mare blasmada, quin trasbals!, per què passen aquestes coses? Hom no pot esperar, ni encara menys podem interpel·lar-ne els protagonistes, entendre les causes, processos, efectes bio-psico-socials dels esdeveniments, vicissituds, de la vida humana individual.

La germana es fa càrrec dels seus germans, la situació no sols deu ser difícil sinó complicada, que no és el mateix, l’adopció externa d’algun dels menors es planteja com una opció. 

Amb 14 anys, Lita, segons sembla, un altra vegada fa un salt pel seu compte; ha conegut una persona, home o dona, en bona posició, i entre una i l’altra convenen que en sigui adoptada, és al que ella es refereix com a “una família catalana”, que la recull.

La biografia de Lita Cabellut fa un canvi radical, fa el canvi que menarà a la Lita Cabellut que tot just coneixem, com la pintora reconeguda actualment.

En el seu nou entorn descobreix la pintura, i amb la impulsivitat que sembla caracteritzar-la decideix anar, sola, a Amsterdam, a estudiar a l’Acadèmia Rietveld d’aquesta ciutat. Des d’aleshores viu i treballa als Països Baixos.

I així, un dia, una hora, entres a un espai d’art, i trobes l’obra que ens ocupa.

Aquest text no és una crítica d’art, no és una crítica experta, és aquell impacte estètic experimentat, i el suport per compartir-lo.

Lita Cabellut pinta sobre tela mitjançant una tècnica mixta; és també fotògrafa, i amb la fotografia i el pinzell, fi o gruixut, crea/recrea obra també.

Segurament hi ha moltes tècniques mixtes possibles a l’abast dels pintors, i no sols es tracta d’una tria instrumental, sinó que és el vehicle a través del qual l’artista expressa, en darrera instància, el seu impuls creatiu i allò que vol que se’n percebi.

L’exposició de la seva obra es remunta a l’any 1978, aleshores molt novella i només amb 17 anys, a l’Ajuntament d’El Masnou (El Maresme). Després de la seva estada a Amsterdam i, progressivament, crea i exposa obra cada vegada més personal, en estil, en temàtica, en tècnica, esdevenint, progressivament també, cada vegada més coneguda i valorada internacionalment.

Entre una primerenca exposició en galeria d’art, “Exposició individual, Gener “ a l’Opera Gallery, a Londres, i repetida a París i a Nova York entre 2006 i 2007, i l’actual en el moment d’escriure aquest text, “Blood Wedding”, presentada a Nova York i a Madrid a febrer de 2020, múltiples exposicions a galeries i nombroses exposicions dedicades per espais museístics, han consagrat el valor artístic, acompanyat del valor monetari, de l’obra de Lita Cabellut. En són testimoni multitud de ciutats i estats del món: Estats Units d’Amèrica, Alemanya, Corea del Sud, França, Hong Kong, Singapur, Rússia, Països Baixos, Emirats Àrabs Units, Líban, Dubai, Japó, Índia, Itàlia, Suècia, ensems que diverses distincions rebudes i rànquings de cotització assolits. 

Un esment especial a l’exposició individual, la primera de revisió de diverses etapes de la seva obra, “Lita Cabellut - Restrospective”, als Espais VolART de la Fundació Vila Casas, a Barcelona, a 2018.

Al llarg de la seva carrera, ha produït diferents sèries artístiques, tan diferents moltes d’elles com identificables en conjunt d’un concepte de creació singular. Títols de les sèries: “Dillusion” (2008), “Country life” (2009), “Madness and Reason” (2010), “Installation” (2010), “State or grace” (2010), “Coco” (2011), “Frida” (2011), “Camaron” (2011), “Memories wrapped in gold paper” (2012), “Dried Tear” (2013), “After the Show” (2013), “White Silence” (2014), “Black Tulip” (2014), “Disturbance” (2015), “Blind Mirror”(2015), “Tempus & Divine” (2015), “Flower Installations” (2016-17), “Ethics” (2017).

Monstres entranyables, personatges estrafets, trets excessius, positures i expressions sobre-eloqüents, sempre fent visible l’invisible. És la bellesa en l’insòlit.

Enric Mauri

Setembre 2020