La tragèdia prototípica podia estructurar-se en les següents parts:

 Pròleg

 Pàrodos – entrada del cor

 Episodi I

 Estàsim I – intervenció del cor

 Episodi II

 Estàsim II – intervenció del cor

 Episodi III

 Estasim III – intervenció del cor

 Episodi IV

 Estàsim IV – intervenció del cor

 Episodi V

 Èxode – sortida del cor

L'estructura pràcticament invariable –en línies generals– obligava a una disposició dels materials conceptuals, narratius i energètico-emocionals sotmesa a un creixement esglaonat episodi rere episodi fins arribar al clímax en l'episodis IV –també estàsim IV–. De l'estructura clàssica de 5 episodis deriva l'estructura de 5 actes del teatre neoclàssic.