En un moment donat de la seva vida, Èsquil és acusat d'haver fet públics alguns aspectes dels misteris d'Eleusis, delicte castigat amb la mort. Segons recull un testimoni anònim conservat: “[...] Esquilo [...] corrió el peligro de morir en escena por parecer que divulgaba algunos aspectos de los misterios, y […] habría ocurrido de no haberse refugiado, al percatarse previamente, en el altar de Dioniso.” (fragmento 93b de “La Vida y el testimonio de la Suda”; a Esquilo: Fragmentos. Testimonios. Editorial Gredos. Madrid 2008. Pàg. 107.) Èsquil, va ser finalment absolt per l'Aeròpag sobretot “por su actuación en la batalla de Maratón” o, segons Climent d'Alexandria (fragment 93d, pàg. 108), “tras demostrar que él no estaba iniciado en los misterios”. Els misteris d'Eleusis eren secrets, de manera que no se sap exactament com era la cerimònia, però sí se sap que la comunicació amb el món dels morts es produïa en forma de representació parateatral amb efectes psicagògics. Fos coincidència o no, el fet és que els canvis que va introduir Èsquil i que comporten la incorporació d'un segon actor venen a confluir amb l'essència del que passava en els llocs més secrets i sagrats d'Eleusis, de manera que l'acusació no era, després de tot, infundada.