El diàleg és, en el text, la principal forma de confrontació entre els personatges, però no és, escènicament, l'única: pensem, per exemple, en la importància de la presència física de l'actor, o del vestuari, pensem en la manera d'ocupació de l'espai, en la importància de la gestualitat, el to o la projecció de la veu... La combinació de tots aquests aspectes completa la presència del personatge que en el text escrit queda reduïda al diàleg. Aquests conjunt d'elements és el que fa que el l'actor sense veu atribuït a Eurípides tingui un rellevància escènica difícil de percebre en l'obra escrita.