Igual que com ho fa en el teatre Pirandello, també Miguel de Unamuno teoritza, però aquest cop a la novel·la –o nivola, com diria ell–, sobre la independència dels personatges. En tot cas, a Unamuno, tal com ho planteja al pròleg de Niebla, la veu dels personatges vindria a independitzar-se de la veu del narrador i a confrontar-se amb ella.