Un altre personatge shakespearià amb tendència a parlar sol és Hamlet, però el seu cas és diferent. Parla sol, però no trenca la quarta paret. Els seus monòlegs s'adrecen a si mateix o a aquells que sap que l'escolten d'amagat. És la monstruositat dels fets que li ha tocat viure i la sospita que mereixen tots els que l'envolten allò que fa que resti sol davant d'una galeria de personatges hostils. Amb l'excepció d'Horaci, que coneix fil per randa tots els detalls de la història i és en última instància el narrador (perquè és l'única versió de la història que sobreviu), no té ningú amb qui pugui ser franc. L'única paret que trenca Hamlet és la paret que separa els vius dels morts, una realitat transcendent que és com l'emanació d'un malson.