La Fase I va freqüentment precedida d'una Fase 0, molt més important en la industria cinematogràfica, que Robert McKee, en el seu llibre sobre El guión, descriu d'aquesta manera: “Si una película recibe la promoción adecuada, el público llega a la sala lleno de expectativas. En la jerga de los profesionales del marketing diríamos que han sido 'posicionados'. 'Posicionar a un público' significa lo siguiente: no queremos que los espectadores vayan a ver una obra nuestra con una sensación de frío y vaguedad, sin saber qué esperar, y que tengamos que dedicar veinte minutos de pantalla a darles pistas sobre cuál es la actitud necesaria para enfrentarse a ese film. Queremos que se instalen en sus butacas, cómodos y centrados, con un apetito que nosotros tenemos la intención de satisfacer.” [Robert McKee: El guión. Sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones. Alba Editorial. Barcelona, 2007, pàgs. 119-120.] Aquest posicionament, adequadament assolit en el món del cine mitjançant la publicitat, s'assoleix en el teatre amb estratègies basades sovint en la línia de programació d'un teatre, en el coneixement per part dels espectadors dels autors, directors o actors que hi intervenen i amb altres tècniques de publicitats adequades a ecosistemes comunicatius més petits que el gran ecosistema internacional en el qual es produeix el cinema.