Al llarg de la història, amb l'ús, des dels orígens, del vers i la música, amb el gust pel virtuosisme en el llenguatge, mai no s'ha perseguit realment posar en escena la realitat, sinó una forma d'imitació de la realitat que, com a molt, tracta d'aconseguir allò que anomenem versemblança: és a dir, una referència a la realitat que als ulls dels espectadors resulti, en definitiva, probable i coherent amb l'experiència que cada espectador té del món.