Fotografies de Darcy Grant     

Acaba juny. Una nit d'estiu i privilegi, reunint centenars de persones que omplen les grades del prominent Teatre Grec, es dona per iniciada la cita anual de les arts escèniques que ofereix el Festival Grec de Barcelona. En aquesta ocasió qui obre la temporada és la companyia australiana de circ Gravity & Other Myths amb l'espectacle The Pulse magníficament dirigit per Darcy Grant i acompanyats pel Cor de l'Orfeó Català orquestrat per Buia Reixach.

L'escenari buit. La llum, encara tímida, revela una dona vestida de negre en una cantonada. Mentrestant, una altra dona descendeix per les escales. S'aturen davant per davant. Tensió i espera.

El primer pas descongela aquesta imatge i la veu que ho delata serà la que trenqui el silenci. A partir de llavors un, cinc, tretze fins a arribar a vint-i-quatre persones travessant l'espai. Línies rectes, fermes, perpendiculars i diagonals deixen una estela. Apareixen més veus que assenyalen cada pas. Un. Un. Un. Un. Els números es converteixen en una amalgama percussiva i els cossos generen solcs en caminar. Una cosa tan simple com fer un pas després de l'altre potencia, en la seva acumulació, un hipnòtic mapa de trajectòries. Per sobre dels números, una veu nova descriu el que veu, com se sent, subtilment, interconnectant tot el que passa en el moment present, com una traductora entre el moviment i la percepció. Els gairebé seixanta cossos en escena dibuixen una remor de diferents tonalitats de veus, mides, volums i presències que omplen l'aire.

Un cos cau. S' incorpora. Torna a caure. D'altres segueixen el seu camí. Impassibles, en una reproducció de l'esdevenir de la vida mateixa. Desplomar-se. Aixecar-se. I amb cada rendició, una resurrecció. Ai, vida. Si et comptés la de vegades que ens hem aixecat del fang mentre els altres segueixen el seu curs sense immutar-se del nostre dolor. El contínuum. Abrasador per la seva indiferència. Alentidor pel seu implacable esdevenir.

Davant la multiplicació del so i les presències, l'un es converteix en dos. I el dos en tres acumulant un cos sobre un altre. Jugar amb les altures. Infringir la força de gravetat. Quatre. Foscor. És en la multiplicitat de singularitats on es dilueix la personalitat i la reunió esdevé cor. Entitat indissoluble. Poderosa. Un entramat de cossos vibrants. El seu alè, el seu pols, la seva sonoritat. Cada elevació posa en entredit la llei de gravetat. Cada caiguda és un batec que alberga el seu conseqüent renéixer.

En un moment, tots els intèrprets trenquen la convenció de la mística abstracta a la qual havíem arribat. Mentre uns parlen, discuteixen i s'agrupen, d'altres surten de l'escenari, pugen per les escales i des d'unes bastides travessen tot el recinte amb unes cordes llarguíssimes que afegeixen línies geomètriques al joc escenogràfic i d'il·luminació. En una al·lusió al que seria l'esquelet d'una carpa de circ, ens connecten, a grada i escenari, dins de la mateixa configuració de traços que ens circumden.

El finíssim disseny sonor i de la música (que no era interpretada en directe) són a càrrec d'Ekrem Eli Phoenix i Mik Lavege. La il·luminació i disseny escènic de Geoff Cobham tenyeix, assenyala i acompanya les escenes, delimitant o obrint espais de joc. La poesia que es desplega de les combinacions sonores i físiques, subjau en una dramatúrgia complexa que reuneix moltes capes organitzades com a cèl·lules complementàries en la impressionant simbiosi entre les trenta veus de l'Orfeó Català i els vint-i-quatre intèrprets de la companyia.

Una seqüència d'escenes filades a través de les diferents combinacions acrobàtiques donen forma a una coreografia molt precisa que s'erigeix i desploma constantment mantenint el pols atent i àvid dels espectadors. El moviment desvetlla una depurada investigació tècnica que segurament aconsegueix anar més enllà del virtuosisme circense gràcies a l'evident confiança i experiència entre els integrants de la companyia. De tant en tant, un és expulsat del grup. Proscrit. I en el seu solo, desplegant-se, torna més tard a reunir-se, a ser incorporat. Ha estat un exemple de comunió que permet que, alhora de mantenir de forma solvent la figura del cor, cada persona tingui un moment de focus i protagonisme sense perdre el sentit que els amalgama com a part d'una entitat més gran en la negociació inevitable entre l'únic i el que es dilueix en la multitud.

Una part de l'esdeveniment, complementària i no menys important, va ser la incessant i entusiasta participació del públic que no podia contenir els aplaudiments, els sospirs i els nervis compartits. Aquests semblaven alleujar-se en reconèixer l'alineació dels cossos en escena, en aconseguir compondre figures humanes impossibles d'imaginar.

La matèria es manifesta com a revelació de les possibles equacions latents en el col·lectiu. És fins que la intuïció es fa carn que podem donar-la per fet i és llavors quan la catarsi es manifesta posseint l'ànima.

The Pulse sembla recordar-nos que cadascú/cadascuna és imprescindible, que tot allò que és inconcebible sense la participació col·lectiva és, també, política.

Fem-la. 

FITXA ARTÍSTICA

Interpretació

Companyia: Alyssa Moore, Andre Augustus, Annalise Moore, Axl Osborne, Dylan Phillips, Emily Gare, Jackson Manson, Jacob Randell, Jascha Boyce, Joanne Curry, Jordan Hart, Joren Dawson, Joshua Strachan, Kevin Beverley, Lachlan Binns, Lachlan Harper, Lewis Rankin, Louis Gift, Lyndon Johnson, Martin Schreiber, Maya Tregonning, Megan Giesbrecht, Shani Stephens, Simon McClure. Cor: Cor de Noies de l'Orfeó Català. Conductora del cor i els solistes: Buia Reixach

Creació

Direcció: Darcy Grant. Il·luminació i disseny del decorat: Geoff Cobham. Composició musical: Ekrem Eli Phoenix. Director i solista: Christie Anderson. Disseny del sistema de so: Mik Lavage. Companyia: Alyssa Moore, Amanda Lee, Andre Augustus, Annalise Moore, Axl Osborne, Benton Adams-Walker, Chris Carlos, Dylan Phillips, Emily Gare, Ellen Grow, Jackson Manson, Jacob Randell, Jascha Boyce, Joanne Curry, Jordan Hart, Joren Dawson, Joshua Strachan, Kevin Beverley, Lachlan Binns, Lachlan Harper, Lewis Rankin, Lewis West, Lisa Goldsworthy, Lyndon Johnson, Margot Mansfield, Martin Schreiber, Maya Tregonning, Megan Giesbrecht, Rachel Boyd, Shani Stephens, Simon McClure, Tom Adams-Walker. Cor: Aurora (Young Adelaide Voices). Producció de la companyia: Jascha Boyce, Jacob Randell, Darcy Grant. Producció executiva: Torben Brookman. Disseny del so: Mik Lavage. Producció: Belinda Respondeck. Direcció tècnica: Marko Respondeck

Una producció de Gravity & Other Myths.

Espectacle guanyador del premi a la millor producció, millor disseny i millor circografia als Premis Internacionals de Circ 2021.

En aquest projecte hi han col·laborat: The Australian Government's Major Festivals Initiative, gestionada per l'Australia Council, its arts funding and advisory body, en associació amb la Confederation of Australian International Arts Festivals Inc. Espectacle encarregat per l'Adelaide Festival, Sydney Festival, Darwin Festival i GWB Entertainment Pty Ltd. El Govern australià a través de l'Australia Council for the Arts, its arts funding and advisory body. MM Electrical Merchandising. House of Oz. El Govern del sud d'Austràlia, Department of Planning, Transport and Infrastructure through Arts South Australia.