El coll de la carta ens diu el tipus d’espai on es produeix el conflicte:

Cors ♥. En un espai interior convencional (sala d’estar, cuina, habitació, cafeteria, oficina...)

Diamants ♦. En un espai interior no convencional (soterrani, presó, lavabo de tren, fàbrica abandonada...)

Trèvols ♣. En un espai exterior convencional (plaça, carrer, jardí, parc...)

Piques ♠. En un espai exterior no convencional (descampat, penya-segat, bosc inhòspit, barri perillós...)

5)     Ara que ja tenim la relació entre els dos personatges —gràcies a la tirada del d6— i l’espai on passa l’escena i el tipus de conflicte que tenen —gràcies a la primera carta—, només cal treure una segona carta, aquesta vegada de la pila dels números. Novament tindrem dos indicadors: el número (1/As, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10) i el coll al qual pertany el número (Cors, Diamants, Trèvols, Piques).

El coll ens indicarà quan passa l’escena:

Cors ♥. A la primavera o estiu

Trèvols ♣. A la tardor o hivern

Piques ♠. De nit

Diamants ♦. En un dia important per almenys un dels personatges

Finalment el número ens parla del motiu del conflicte entre els dos personatges:

As. Diners

2. Amor/Desamor/Desig

3. Traïció/Infidelitat/Mentides

4. Enveja/Competència/Ambició

5. Frustració/Por/Angoixa/Dolor

6. Ràbia/Ego/Venjança/Odi

7. Xoc ideològic o generacional

8. Diferències d’estatus/culturals/de classe

9. Malentesos/Falta de comunicació

10. Manipulació/Control/Joc de poder

A continuació poso tres exemples reals que m’ha donat l’atzar mentre escrivia aquest article.

Exemple 1:

Tiro el dau i em surt un 2 (els personatges són o han sigut parella), la primera carta és la Q de Piques (conflicte soterrat en un espai exterior no convencional) i la segona carta és el 8 de Diamants (conflicte motivat per diferències d’estatuts, culturals o de classe en un dia important per un dels personatges). Amb tot això ja tinc una informació prou concreta i, alhora, prou oberta a interpretacions diverses per imaginar-me una escena en què, per exemple, una parella jove que fa poc que es coneixen es troben en un descampat (s’amaguen d’algú?) per celebrar l’aniversari d’un d’ells. Pel tipus de regal que rep, la persona que fa anys s’adona de les enormes diferències de classe o econòmiques que els separen, però no s’atreveix a afrontar directament la qüestió.

Exemple 2:

El dau ara m’ha donat un 5 (els personatges són coneguts o bé són amics que fa anys que no es veuen), la carta de les figures que m’ha sortit és la J de Diamants (conflicte explícit en un espai interior no convencional) i la dels números el 9 de Trèvols (malentesos o falta de comunicació; l’escena passa a la tardor o hivern). Amb aquesta informació m’imagino dos antics col·legues que, després d’anys de no saber res l’un de l’altre, es retroben inesperadament compartint cel·la en una presó. Fa fred, és ple hivern i la calefacció no funciona. El conflicte esclata perquè un dels dos pensa que l’altre l’ha delatat en un interrogatori per una cosa que van fer l’última vegada que es van veure.

Exemple 3:

Tiro el dau i obtinc un 1 (els personatges són família). Trec les cartes de figures i números a l’atzar: em surt la K de Cors (conflicte en un interior convencional sobre un tercer personatge no present) i el 3 de Piques (l’escena passa de nit i tracta de traïció, infidelitats o mentides). Penso en una escena entre un pare i la seva filla petita. És de nit i la nena ha sentit crits, cops i plors des del llit. El pare entra a l’habitació per explicar-li que la mare ha fet la maleta i se n’ha anat a un hotel. La nena vol anar amb la mare, però el pare li diu que és millor deixar-la tranquil·la uns dies fins que s’arreglin les coses entre ells.

Podria posar molts més exemples. De fet, en podria posar 2.880, perquè aquesta és la quantitat de plantejaments d’escena possibles que ens resulten de multiplicar totes les combinacions possibles. I, tanmateix, si a cent persones diferents els sortís el mateix número de dau i les mateixes dues cartes, escriurien cent escenes diferents, perquè les 2.880 opcions són alhora restrictives i obertes a la creativitat de cadascú. No ens les acabarem.

Voldria acabar amb un apunt sobre la intel·ligència artificial. Algú dirà que aquesta proposta ludocreativa neix obsoleta perquè, des de ja fa uns anys, podem demanar a una IA que ens doni idees per escriure una escena —no entraré en el fet que també pot escriure l’escena, perquè entenc que si llegiu aquest article és perquè us interessa l’escriptura creativa, teniu coses a dir i personalitat pròpia—. El problema és que cada dia fem centenars d’accions digitals amb el mòbil i l’ordinador. Si li demanem un disparador creatiu a una IA, aquella acció digital quedarà empastada, barrejada entre un miler d’altres accions digitals que hem fet aquell dia. No serà res d’especial ni ho viurem com a cap cosa remarcable. Un clic més. Un like més. Un missatge de WhatsApp més. Una consulta al ChatGTP més. La gràcia d’agafar un dau i unes cartes és que ens col·loca en un lloc creatiu diferent. Ens fa sortir de la quotidianitat ultradigitalitzada en què vivim. Ens obliga a seure amb una taula al davant i a donar-nos un temps i un espai. El tacte dels objectes físics és agradable. És agradable notar com el dau es mou dins la mà quan el sacsegem i és agradable sentir els drings que fa quan rebota a la taula fins que s’atura i ens mostra el número escollit. I també és agradable aquell so tan característic de les cartes quan les barregem i l’acció de deixar-les al revés fins que descobrim quina ens ha sortit. Tot plegat té alguna cosa de ritual pagà. Per uns minuts ens apartem de la rutina diària i deixem que l’oracle dels daus i les cartes ens estimuli la imaginació.

I ara sí, prou xerrameca, és hora d’agafar un d6 i una baralla de pòquer i deixar que l’atzar ens inspiri... bona escriptura!