Existeix una gran confusió a l'hora de parlar de dramatúrgia i dramaturgs, sobretot perquè cada país (i probablement cada escola) utilitza aquests conceptes d'una forma parcialment diferent. La confusió deriva no tant per la distància dels sentits emprats en un o altre lloc, sinó perquè en un mateix lloc els sentits fluctuen fins esborrar-se els límits precisos del seu significat. Els mateixos teòrics contribueixen, sovint, al ball de la confusió tractant d'afinar massa (cosa que no sempre és clarificador) el significat de cada paraula.

En tot cas, el que és obvi és que els conceptes de dramatúrgia i dramaturg abracen un àmbit molt extens d'activitats interrelacionades, però que amb freqüència incumbeixen a professionals situats en llocs força allunyats, i amb tasques notablement diferenciades, en l'estructura real de la producció escènica. 

Així, les paraules dramatúrgia i dramaturg poden fer referència a l'escriptura del text dramàtic, però tenen, en general, un sentit més ampli. Per exemple, tots dos termes s'usen també quan es parla de les dramatúrgies no textuals, que continuen referint-se al procés de creació tant si al final hi ha un text pròpiament dit –és a dir, amb escenes, diàlegs, acotacions...– com si no. La dramatúrgia s'utilitza també per a referir-se als processos de treball de taula –és a dir, processos d'anàlisi, reflexió i creació al voltant del text o de l'espectacle– en els quals participen el director, el dramaturg (sigui o no sigui autor), l'equip de direcció (escenògrafs, il·luminadors, dissenyadors de vestuari, músic...), els actors, els tècnics, els productors... abans de o durant els assajos.

Així és més o menys com veiem la dramatúrgia i els dramaturgs en els nostre àmbit professional (Barcelona i Catalunya en general). Però a d'altres països els dos conceptes poden tenir fins i tot sentits més amplis. A la Gran Bretanya, el concepte de dramaturg –sense apartar-se de la seva relació amb al text dramàtic– té un sentit més proper al de director artístic o programador d'un teatre, de manera que, habitualment, el dramaturg adscrit a un teatre determinat s'ocupa, fonamentalment, de la selecció dels textos i de la coherència de la temporada. Evidentment s'ocupa d'una reflexió conceptual i escènica, tot i que en aquesta ocasió la tasca del dramaturg supera el marc d'una sola obra, perquè l'objectiu és el d'enllaçar un seguit d'obres i de escenificacions en un únic discurs coherent. Amb tot, als teatres anglesos el concepte de dramaturg resta tan imprecís com aquí. 

D'Alemanya, que és on s'ha desenvolupat històricament el terme de dramaturg, sembla que hauria d'arribar una definició més acurada i sistemàtica. Curiosament, el dramaturg –no l'autor teatral, sinó la figura que pren aquest nom i està adscrita al procés de creació com a responsable d'aprofundir en la reflexió escènica– és percebut sovint com a una figura sinistra, temuda i fins i tot odiada (especialment pel director), que practica una mena de control ideològic, intel·lectual i estètic sobre l'espectacle. S'ocupa, en major o menor grau, de proveir materials conceptuals per al director, per a l'equip de direcció, per als actors, i fins i tot per al públic (en forma de programa de mà, sovint gruixut, amb textos, imatges, explicacions més o menys erudites, informacions útils com dades biogràfiques, documents originals, textos literaris, poètics, cites filosòfiques, mapes i plans, fotografies, etc.). Quan participa en la revisió del text, actua com una mena de manipulador de materials aliens (no cal que ens espantem ni escandalitzem, perquè això ja ho van fer, amb molt d'encert, Shakespeare o Brecht, per exemple). De la mateixa forma que a la Gran Bretanya, el dramaturg alemany contribueix a la programació del teatre com a assessor del director artístic.

Potser caldria, doncs, posar-nos d'acord aquí sobre el significat d'aquests conceptes, començant pel de dramatúrgia perquè, en el fons, hi hagi o no dramaturg, tot espectacle és sempre i indefectiblement, resultat d'una dramatúrgia.

Pablo Ley

13.3.2020

(anar al següent article)