Recapitulant: Hi ha en la comunicació humana individual tres grans grups de codis que, ordenats per la seva aparició en el contínuum evolutiu, cabria enquadrar d'aquesta manera:

Codis sensorials

Existeix, en efecte, un primer grups de codis que podem anomenar codis sensorials i que, originàriament, no sorgeixen d'una necessitat comunicativa a l'interior del grup, sinó de la urgent necessitat supervivencial de l'individu d'interpretar tot el que passa al seu entorn natural. Enfrontat al món, tot animal dotat d'òrgans sensorials (que en l'home, i reduint molt la seva veritable naturalesa, serien la vista, l'oïda, l'espacialitat cinètica i tàctil, l'olfacte i el gust) interpreta o descodifica els estímuls que li arriben del seu entorn. Aquests estímuls alerten essencialment de l'absència / existència de perill, circumstància que es manifesta en estats d'ànim bipolars: plaer / dolor, benestar / malestar, tranquil·litat / inquietud o, en última instància, felicitat / infelicitat. L'entorn és, de moment, llegit de forma molt bàsica des de la pura necessitat supervivencial: davant la necessitat de satisfer les necessitats elementals. L'ésser humà, al llarg del seu extens procés evolutiu, ha desenvolupat uns òrgans de la percepció sofisticats que li serveixen per a percebre el seu univers, per a interpretar-lo en termes supervivencialment elementals (bo / dolent, seguretat / perill) i, en conseqüència, per a reaccionar a aquests estímuls d'una forma instintiva. Colors, sons, configuracions espacials, olors i sabors tenen (amb amplis marges de lliure significació) una traducció instintivament clara en termes de plaer /  dolor, benestar / malestar, tranquil·litat /  inquietud, felicitat / infelicitat. Responen, en primera instància, a una estructura de codi instintiu, es a dir, no arbitrari. A partir del moment en què l'home és capaç d'intervenir en el seu entorn, modificant-lo i reestructurant-lo segons les seves necessitats, el construirà sempre atenint-se a ells. De fet, genera, en estreta interrelació amb el desenvolupament de la capacitat estrictament lingüística, un complex procés de estructuració dels codis sensorials que donaran llocs a codis molt elaborats com poden ser la pintura o la música. 

Codis prelingüístics

A diferència dels codis sensorials, que serveixen per a interpretar l'entorn, els codis prelingüístics i lingüístics tenen com a funció satisfer les necessitats comunicatives intragrupals. A més dels codis pròpiament lingüístics, l'home utilitza al mateix temps una sèrie de codis prelingüístics que li permeten expressar pensaments, sentiments i desitjos simples. Són codis no verbals, evolutivament molt més antics que la parla, subjectes en gran mesura a un repertori de signes de reconeixement instintiu i responsables de la interrelació social elemental en el si del grup natural. Els codis prelingüístics s'estructuren a partir de l'expressió facial, el gest, la proxèmia o el to de veu i contenen fonamentalment missatges afectius, però també missatges que permeten l'expressió de les jerarquies en el si de comunitats naturals (col·lectivitats reduïdes). La supeditació posterior al llenguatge verbal ha acabat fent d'ells codis secundaris, però cal no oblidar que són els antecedents immediats del llenguatge verbal ni tampoc que, per exemple en les arts escèniques, assoleixen un alt grau de complexitat.

Codis lingüístics

El llenguatge verbal li permet a l'ésser humà expressar pensaments, sentiments o desitjos complexos i entendre, organitzar, usar i explicar el món en el qual viu. Al marge de la capacitat innata d'estructurar i interrelacionar símbols, el llenguatge verbal és convencional i arbitrari en el si de tot grup social. El llenguatge verbal és òbviament el responsable del sorgiment de la societat i la cultura tal com avui les entenem. 

Sobre el llenguatge verbal, però mantenint integrats els codis sensorials, prelingüístics i lingüístics, s'estructura el conjunt dels codis d'ús social.

Tres grans grups de codis d'ús social

Explicarem en un altre moment amb molt més detall la diferència que hi ha entre la simple comunicació entre individus i la comunicació social. La comunicació individual es caracteritza, fonamentalment, pel fet de permetre la simple relació entre els individus que conviuen sota les normes més o menys complexes establertes per la comunitat que els acull i emeses a través de infinitat de canals que són els encarregats de vehicular la comunicació social. En aquest sentit, la comunicació social té com a principals objectius a) la cohesió del grup social, b) facilitar la comprensió del món i l'ús del món en la manera que s'entén i c) afavorir la millor adaptació possible al medi social mitjançant una reformulació més adequada dels continguts socials o mitjançant vies d'escapament (aquí entraria el concepte de cartarsi, central en la poètica teatral).

De la infinitat de codis possibles al combinar els codis lingüístics, prelingüístics i sensorials emergeixen, per la seva rellevància en la comunicació social, tres grans grups de codis determinats en gran mesura per la seva capacitat de projectar-se sobre el conjunt de la comunitat.

1. Els codis literaris: inclouen tots els codis que van, sempre en la seva dimensió social, des del llenguatge oral a l'escrit i totes les seves formes derivades. S'assenten, fonamentalment, en la parla.

2. Els codis plàstics: inclouen codis com el pictòric, l'escultòric, l'arquitectònic, etc. Impliquen la percepció visual, espacial, cinètica i tàctil.

3. Els codis musicals, que contenen elements prelingüístics (melodia, ritme), elements sensorials (sons) i espacials (procedència, profunditat, capacitat envolupant). 

Només en casos extrems aquests codis es presenten aïllats, ja que es tracta, gairebé sempre, de formes mixtes que contenen elements més o menys rellevants dels altres grups de codis. És obvi que en esdeveniments comunicatius com l'operístic, el teatral o el cinematogràfic conviuen, amb diversos graus d'implicació, codis dels tres grans grups esmentats.

[P. S. Els codis derivats de sentits com l'olfacte o el gust tenen inevitablement una dimensió social molt menys rellevant, però no menyspreable, com, per exemple, en el menjar, els vins, els perfums, etc.]

Pablo Ley

17.3.2020

(anar al següent article)