Amb l'home obert a la informació del món i submergit en ella pot començar, finalment, la mirada del dramaturg. Perquè aquest és l'home a qui tenim al davant en forma d'espectador. És l'espectador al que anomeno, sense tenir ni un sol instant en compte el seu bagatge intel·lectual, el receptor intel·ligent. És a dir, no perquè hagi estat modelat o emmotllat per la cultura, sinó perquè ha estat creat en la seva connexió constant amb la natura: de la qual forma part, i en el garbuix de senyals de la qual s'enreda. Són senyals que ell percep pels òrgans dels sentits, i que processa i sintetitza i elabora en el seu cervell. Aquesta és la seva intel·ligència: la intel·ligència amb la qual l'ha dotat el procés de l'evolució del qual nosaltres, fins a la darrera etapa de la nostra història biològica, hem format part al costat de totes les espècies supervivents.

Davant de nosaltres, asseguts en la foscor de la platea, sotgen els espectadors que esperen satisfer quatre plaers fonamentals.

El plaer de percebre (animal sensible)

L'espectador, situat davant del fet escènic, és en el fons un animal àvid de plaer sensorial. Adopta una actitud d'especial concentració amb l'objectiu d'obrir completament els canals de la percepció. Els seus sentits –la vista i l'oïda, principalment (que són, per excel·lència, els canals de la comunicació social), però també el tacte (i el seu correlat de la percepció espacial o kinèsica: escultura, arquitectura, urbanisme), l'olfacte (l'elaborat llenguatge de les flors, els perfums, l'encens) i, en menor grau, el gust (la gastronomia)– es preparen per a una experiència sensorial de màxima qualitat. Frustrar aquesta experiència causa un desassossec profund (un mal àpat, un mal perfum). Assolir la màxima qualitat sensorial és, en general, un dels objectius primordials de la creació. Es tracta d'un plaer que ens defineix com a animals sensibles, gairebé voluptuosos. És una necessitat intensa, urgent, imperativa. La necessitat de l'art.

El plaer d'emocionar-se (animal empàtic)

Però sentim també un segon plaer no menys intens a través del qual ens projectem sobre el món i harmonitzem el nostre estat interior amb el del món que ens rodeja. Òbviament ens emocionem veient altres éssers humans que amen, pateixen, odien... Però els nostres estats d'ànim ho envaeixen tot: el món animal, el paisatge (una posta de sol, un clar de lluna), un so, una olor que ens porta a la memòria un món perdut, un sabor (la magdalena de Proust). Aquesta projecció ens permet identificar-nos amb els personatges d'un quadre, d'una fotografia, d'una narració, pel·lícula, obra de teatre. Sentim un plaer profund emocionant-nos amb ells perquè som, sobretot, animals empàtics. L'empatia és el que ens permet viure en societat (en companyia d'altres éssers humans), però el que també ens alerta dels perills del món, ens permet identificar en els altres els perills que ens amenacen. Sense l'empatia, el món seria molt més perillós del que és.

El plaer de desxifrar (animal semiòtic)

Però no tots els perills que ens amenacen ni les necessitats que ens impulsen es mostren de forma clara i immediata als nostres sentits i la nostra afectivitat. La major part de las vegades cal desxifrar el món com si fos una llarga oració de sintaxi complexa farcida de subordinades. El món és un gran enigma conformat, alhora, de petits enigmes que és necessari desxifrar sempre de bell nou, en cada ocasió, a cada nou intent per part de cada nova persona. La capacitat de concentració amb la qual som capaços d'afrontar un enigma només pot explicar-se des del plaer que obtenim en resoldre'l, plaer que al seu torn explica passatemps tan populars com els mots encreuats o el sudoku. Des de les endevinalles infantils a la ciència, tot al nostres voltant està sotmès a l'escrutini de la interpretació impel·lits pel plaer de desxifrar el món en tots els seus detalls. L'acte de desxifrar amb totes les nostres forces, tot activant alhora totes les parts del nostre cervell, és la millor joguina que tenim. És el plaer de pensar. És així com ens revelem com a animals semiòtics.

El plaer de conèixer (animal filosòfic)

En l'acte de percebre, emocionar-se, desxifrar, pensar és com aprenem a conèixer el món. La nostra passió pel coneixement és enorme. No es tracta de la qualitat social, política, econòmica o cultural del coneixement. Es tracta de la simple necessitat de conèixer. L'acumulació de saviesa que resulta necessària per a parlar de futbol, no treu que sigui un coneixement profundament irrellevant. L'esforç que fan els adolescents per a estar al dia de la música de la seva tribu és ingent. Saber és una passió. Ens mou una curiositat sense fi que apliquem a tots els àmbits de la nostra vida. Som capaços d'elaborar i reelaborar fins a l'infinit la informació obtinguda per a fruir-la en soledat i compartir-la amb el grup amb el qual ens identifiquem. És el quart plaer, el del coneixement, el que fa de nosaltres animals filosòfics.

Aquest és el perfil de l'espectador que volem. Un espectador menys apassionat és algú que, immers en la natura, estaria condemnat a una supervivència fugaç. No sentir, no emocionar-se, no desxifrar, no pensar, no conèixer és la mort en el món de Darwin (però també a la platea de qualsevol teatre).

Pablo Ley
18.3.2020

Share by: