Dijous 26 de març
castell-tommy shelby-mà de morter

Va obrir els ulls. Li feia molt mal el cap. Què havia passat? Estava estirat en un llit, però no era el seu llit. L'habitació estava en penombra. Entreveia un sostre alt amb una làmpada d'aranya desllustrada. Va girar el cap molt a poc a poc, resseguint la paret de pedra. Entremig d’unes cortines espesses entrava un raig de llum. Va seguir analitzant l'habitació amb la mirada. On era? Tot tenia un aire d'antic esplendor abandonat. No semblava que hi hagués ningú més a l'habitació. A l'incorporar-se, el cap li va donar voltes. Tommy, Tommy, Tommy. Grace? No, no era real. Però coneixia aquella sensació. L'havien drogat? Va comprovar les seves pertinences. Com sospitava, li havien pres la pistola i la boina. Qui podia haver estat? Els italians? Els escocesos? Els xinesos? 

No recordava res. Es va apropar a la finestra i, prenent totes les precaucions, va apartar una mica la cortina per mirar a l'exterior. Un prat verd amb un bosc al fons s'estenia sota els seus peus. Escòcia. Com havia arribat fins allà? Va intentar obrir la finestra, sense èxit. Igualment, s'hagués matat si hagués saltat des d’aquella alçada. Va anar cap a la porta. Estava oberta. A l'altra banda, un passadís de pedra fred i fosc, desert, amb unes escales que baixaven al fons. Va avançar, sigil·losament. Al passadís hi havia dues portes més. Tancades. Va baixar les escales. Un altre passadís, més portes tancades, més escales. Va seguir baixant fins que va arribar a una cuina enorme. 

Era una cuina molt antiga, es veia que feia anys que ningú la feia servir. Va examinar tots els armaris i calaixos buscant algun estri que li pogués servir per defensar-se. Però només va trobar una mà de morter. Millor això que res. Armat amb la mà de morter, es va dirigir cap a una porta petita que hi havia a l’altra banda de la cuina. 

Va entrar a un saló immens amb una taula llarguíssima rodejada de cadires. A diferència de la resta del castell, aquella habitació estava neta i lluent. La taula estava parada amb tots els luxes. De sobte, la porta que hi havia a l'altra banda del menjador es va obrir i en va sortir una noia carregant una safata plena de tovallons ben plegats. Al veure'l, la noia, espantada, va deixar caure la safata i va sortir corrents per on havia entrat. 

Sense pensar-s'ho, en Tommy va començar a córrer darrere seu. Van pujar escales, van travessar passadissos i, finalment, la noia va entrar a una habitació encapçalada per dues grans portes de fusta. En Tommy va dubtar. No sabia qui hi hauria a l'altra banda. Els escocesos podien cosir-lo a trets només creuar les portes. I la seva única defensa era una mà de morter. Però va reflexionar. 

Si aquella gent l'havia tingut inconscient a les seves mans i no l'havia matat, no ho farien ara, al menys sense abans donar-li una explicació. Va respirar i, d’una revolada, va entrar a l'habitació disposat a encarar-se amb tot aquell que se li posés al davant. Però, per sorpresa seva, a l'altra banda només hi havia la seva tia Polly estirada en un divan. Quan ella el va veure, amb aquella cara d'incredulitat i la mà de morter encara aixecada sobre el cap, va esclatar a riure.

– Tommy, aquestes pastilles que et prens et mataran. T'agrada la meva nova casa? Encara li falten alguns retocs. Habitacions per renovar, pensar què faig amb les cuines velles, i cal canviar la decoració de l'entrada. Si no haguessis arribat que no et podies ni mantenir de peu, hauries vist que els colors són horrorosos.

Mentre la Polly parlava, l'Ada, la germana d'en Tommy, va entrar tranquil·lament per la porta.

– Tommy, ja has felicitat la tia Polly? I... què fas amb una mà de morter?

Elna Roca
Share by: