Divendres 27 de març
bosc-periodista frustrat-punxó

Ell, que havia somiat a destapar les històries més fosques. Que havia somiat a perseguir casos de pederàstia i de corrupció. Que estava disposat a treballar les hores que fessin falta investigant i redactant articles que traguessin a la llum les mentides de la societat. Ell, que ja de ben petit volia ser presentador del telenotícies de TV3. Per què la vida l'havia tractat així? 

Tenia una vocació, que ja és més del que molta gent pot dir. I estava disposat a fer el que fos per complir-la. Però la vida no l'hi havia posat fàcil. No havia aconseguit entrar a la carrera de periodisme per tres dècimes. Va estar a punt de renunciar al seu somni, però no ho va fer. Es va mantenir ferm i va començar una altra carrera, un succedani on anaven a parar tots aquells que no entraven a periodisme. Encara tenia una oportunitat. Va aconseguir fer les pràctiques en un prestigiós diari, on l'únic que li feien fer era posar els símbols meteorològics als mapes del temps i resoldre els mots encreuats per veure si estaven ben fets. Però ell ho feia amb tota la passió del món, pensant que aquell només era el primer pas cap a una carrera d'èxit. 

S'ha de començar per baix. El que no imaginava era que es podia anar encara més baix. Quan va acabar la carrera, després de dos anys buscant feina, va aconseguir que el contractessin en un diari local. S'encarregaria d’una secció. L'horòscop. Ell, que el que volia era destapar la veritat i posar la pell de gallina a la societat, es va trobar redactant frases inventades per a fer sentir bé els lectors. Va pensar que, tot i que atemptava contra tots els seus principis ètics, era un esforç que havia de fer per a poder escalar. Però ja portava tres anys escrivint l'horòscop.

Tot això és el que pensava mentre observava les aigües ràpides del riu que passaven per sota seu. Podria saltar i acabar amb tot d’una vegada. Però, per què enganyar-se. Aquell pont no estava ni a dos metres d'alçada i el riu no era suficientment profund. Com a màxim es trencaria una cama si queia malament sobre una de les pedres que sobresortien. “Prendràs una decisió que marcarà la teva vida per sempre”, deia el seu horòscop avui. Mira, aquesta vegada l’havia encertat. A veure si encara seria vident. 

Va creuar el riu i es va endinsar en aquell bosc que coneixia tan bé. Hi anava sovint per evadir-se de la seva avorrida vida. Per pensar. Per somiar. Aux! Alguna cosa li acabava de punxar el peu. Va aixecar la sabata i va veure que tenia un punxó clavat a la sola. Un punxó? Aleshores es va adonar que tot el terra estava ple de punxons, com si a algú li haguessin caigut. Si hagués estat en un millor estat d'ànim o si aquest incident hagués passat uns anys abans, no hauria dubtat ni un moment a recórrer tot el terreny buscant pistes sobre aquells misteriosos punxons, com un Sherlock Holmes qualsevol. Però no ho va fer. 

El que sí que va fer, sense saber ben bé per què, va ser quedar-se un dels punxons. Uns dies després, li va explicar l'anècdota a un amic i li va ensenyar el punxó que havia guardat. Misteriosament al dia sobre substàncies il·legals, l'amic li va explicar que allò no era un punxó, que era una de les noves agulles amb que una banda de narcotraficants estava traficant. Després de prometre a l'amic que no diria res sobre ell, el nostre periodista frustrat va anar a la policia que, gràcies a la seva col·laboració, va aconseguir atrapar la banda criminal.

Degut a la seva implicació en el cas, el diari on treballava li va deixar escriure la notícia. Altres periodistes el van trucar per entrevistar-lo i un diari estatal li va demanar que escrivís un reportatge sobre el cas. Dues pàgines senceres per a ell! Estava exultant. I ara us podria explicar que a partir d'aquell dia, el periodista va saltar a la fama i es va convertir en una de les persones més influents del país. 

Però no. 

Com passa amb totes les notícies, la gent aviat se'n va oblidar, igual com del periodista que l'havia tret a la llum. Però no tot és foscor. El diari local on treballava li va oferir deixar de fer l'horòscop i canviar de secció. A economia. Millor això que res. Ara ja es podia considerar un periodista de cap a peus.

Elna Roca
Share by: