Dijous 9 d'abril
abascal-alps suïssos-llibre de receptes de cuina

Com s'havia de veure. Qui hauria pensat que acabaria així.

– Té Santi, posa't el davantal que t'embrutaràs.

– Però tieta, no tens un davantal més... d’home? Així sense flors.

– Sense flors? Sí, espera. Té.

– Quasi que prefereixo l'altre...

– Doncs ara t'aguantes i et poses aquest.

El que faltava. Si algun dels seus antics companys l'hagués vist amb aquelles pintes l'haurien fet fora del partit. Però el partit ja no existia. Cada vegada que hi pensava li venien llàgrimes als ulls. Després d’aquella terrible pandèmia, la societat havia canviat. Aquell virus els havia infectat el cervell i en comptes de pensar en legalitzar les armes, en fer fora els immigrants i en abolir els matrimonis homosexuals, havien començat a demanar més mesures en cultura, educació i sanitat. Volien propagar un pensament crític i lliure! On s'és vist. 

La ultradreta havia perdut força fins arribar a desaparèixer. El seu projecte de vida, el seu partit estimat, ja no existia. Davant d’aquella humiliació s'havia vist obligat a fugir del país. I on podria haver anat sinó al paradís de què sempre havia sentit a parlar? Suïssa. Allà hi vivia una tieta seva que també havia hagut de fugir del país després del franquisme. Quan li havien comunicat que li perdonaven tots els seus crims i que podia viure a Espanya tranquil·lament la resta de la seva vida, no s'ho havia cregut. Havia fet negoci comprant cases als Alps i llogant-les a preus desorbitats. I en una d'aquelles cases hi vivia en Santi. 

La tieta estava molt feliç de tenir a prop el seu nebot, tot i que la treien de polleguera els seus excessos de masculinitat. El veia tan trist i nostàlgic que va decidir regalar-li alguna cosa perquè es distragués i s'integrés al nou país: un llibre de receptes de cuina suïssa.

Quan en Santi va obrir el regal, no s'ho podia creure. En quin moment a la seva tieta se li havia acudit que li agradava cuinar? Pensava que ella era una persona assenyada que sabia que els homes no cuinaven. Ara que vivia en aquell paradís fiscal tenia diners suficients per anar a sopar fondue al restaurant cada dia. Per què necessitava cuinar? Com que no volia entrar en discussions polítiques amb la seva tieta, va deixar de banda tots aquells prejudicis ideològics i li va dir senzillament: “no sé cuinar”. Gran error. La tieta va veure allà una preciosa oportunitat per passar més temps amb el seu nebot.

I allà estava ell, Santiago Abascal, mascle ibèric Pata Negra, cuinant Bündner Nusstorte amb un davantal de la Hello Kitty. S’estaria tornant homosexual?

Elna Roca
Share by: