Dimarts 24 de març
caputxeta vermella-escombra-platges i paisatges de menorcacarrer

Finalment s’havia acabat el judici. El veredicte havia estat el previsible: ell havia estat condemnat per doble temptativa d’assassinat. Ella havia estat absolta, ja que s’havia considerat l’atac com a defensa pròpia. Davant de les càmeres de centenars de periodistes, el llop va ser traslladat a la presó. La Capu, per fi lliure de tota sospita, va tornar a viure amb la mare. Entre les dues van convèncer l’àvia perquè deixés la seva casa al mig del bosc i es traslladés a viure amb elles. Però la Capu necessitava desconnectar de tot allò, necessitava anar-se’n lluny. Després d’uns mesos de discussions, la mare de la Capu va entendre la necessitat de la seva filla. Així que la Capu va fer la maleta i va marxar. 

Volia un destí tranquil, aïllat, obert al mar, amb gent, però no molta, amb paisatges bonics. Va anar cap al port i va agafar el primer vaixell en direcció Menorca. Era hivern i encara no hi hauria turistes. Li aniria bé estar rodejada d’aire de mar. Podria llegir a les platges desertes, recórrer l'illa amb moto, fer pícnics sota un far. Però tot això li va durar una setmana, el temps que va tardar a adonar-se que, si volia seguir sobrevivint, havia de buscar-se una feina.

Trobar una feina a Menorca en temporada baixa no era fàcil. I menys per a una estrangera a l'illa. I menys per a una persona sense carrera universitària. Bé, en realitat això últim no afectava gaire. Després de setmanes enviant currículums, alimentant-se únicament d'arròs i pasta, finalment la van trucar per una feina. Començaria el dilluns següent. La Capu estava feliç. La feina no estava malament, treballaria a l'aire lliure i recorreria totes les platges de Menorca. A més a més, estaria fent un servei a la societat, o això li havien volgut fer creure. 

El dilluns es va presentar a l'oficina per rebre instruccions. I les instruccions li van arribar en forma d’una escombra i un horari amb la platja que havia de netejar cada dia. Quan li havien parlat d’escombrar les platges de Menorca perquè estiguessin llestes per a la temporada alta no pensava que fos tan literal. Però quin remei. Va agafar la moto i l'escombra i es va dirigir cap a la primera platja. I va començar a escombrar. I a escombrar. I a escombrar. 

Hi havia tanta sorra! Quan el Sol s'estava ponent encara no en portava ni la meitat. Però l'endemà havia d'anar a una altra platja. Com s'ho faria? Es va posar les piles i a les dotze i mitja de la nit va aconseguir acabar. Estava tan cansada que es va quedar adormida a la platja, abraçada a l'escombra. El dia següent, el Sol la va despertar. Va agafar la moto, l'escombra, va passar a comprar alguna cosa per esmorzar i es va dirigir a escombrar la platja que li tocava. Quan hi va arribar, gairebé es posa a plorar. Era el doble de gran que l'anterior. Però necessitava els diners i s'hi va posar.  Al cap de cinc dies, una parella de jubilats que passejava per la platja va trucar a emergències: hi havia una noia morta abraçada a una escombra.

Però això és un conte i no volem que ningú mori. Així que explicarem que, en realitat, la noia no estava morta, tot i que necessitava hospitalització urgent. L'ambulància va arribar a temps i la Capu es va poder salvar. Una vegada recuperada, la Capu va denunciar l'empresa, que va haver de tancar i li va haver de pagar una indemnització que ella va utilitzar per apuntar-se a un curs del que era la seva passió: la defensa personal. I des de ja fa uns anys, la Capu ensenya a totes les caputxetes vermelles a defensar-se dels llops que encara campen lliures. 

Però, espera, perquè això és un conte. 

I en un conte podríem imaginar que ja no hi ha llops dels quals defensar-se, perquè els llops ja fa temps que han après a no atacar caputxetes. Aleshores la Capu... seguiria fent classes de defensa personal. Perquè qui sap quantes altres espècies d’animals et poden atacar quan menys t'ho esperes.

Elna Roca
Share by: