Això és evident en el teatre que adjectivem com a dramàtic. En el teatre post-dramàtic, on la mateixa acció dramàtica és posada en qüestió, el personatge apareix sotmès a certes condicions que van des de l'anul·lació del personatge com a tal a transformacions i alteracions de molt diversa índole. La pregunta sobre el personatge s'hauria de traslladar des del text i des de l'escenari a les formes d'apropiació de la realitat per part del públic, perquè en resposta a la simple aparició escènica d'un actor –al seu físic, la seva actitud i expressió, la roba que porta, les accions que fa– desencadena un seguit de preguntes que generen immediatament una narració: qui és, què fa, que vol, d'on ve, on va, amb qui està aliat, a qui s'oposa, quines possibilitats té d'assolir l'objectiu... Una resposta negativa a totes aquestes preguntes ens retornaria una imatge d'un ésser sorprenentment transcendent.