El juny del 2007 va estrenar-se al Teatre Lliure –en el marc del Festival Grec– la versió teatral de 2666, la novel·la de Roberto Bolaño –amb dramatúrgia de Pablo Ley i Àlex Rigolal i dirigida pel mateix Rigola–. D'aquell muntatge Josep Ros Ribas va fer un extens reportatge fotogràfic que ara, amb el seu permís, publiquem.
Novel·la de novel·les, la versió teatral 2666 mantenia les cinc parts de la peça que es desplegaven al llarg de 5 hores d'espectacle. Per a presentar les fotografies de Ros Ribes mantenim els mateixos capítols de l'a novel·la de Bolaño: "La part dels crítics", "La part d'Amalfitano", "La part de Fate", "La part dels crims", "La part d'Archimboldi".
Ítaca
30.3.20211
per a accedir a les fotografies de qualsevol de les cinc parts, cliqueu sobre les imatges.
“La part dels crítics” narra els encontres i desencontres de quatre crítics del tan famós com desconegut Benno von Archimboldi. L’estudi erudit d’una obra literària s’acaba convertint en una persecució gairebé policíaca que porta els quatre crítics, a conseqüència d’una pista probablement falsa, fins a Santa Teresa, a la frontera de Mèxic amb els EEUU: un lloc on s’està produint una lamentable cadena d’assassinats en sèrie. El recorregut vital dels protagonistes mostra, essencialment, la buidor de les seves vides que es veuen obligats a omplir amb l’interès per vides alienes (incloses aquí les vides literàries).
“La part d’Amalfitano” narra les peripècies d’un professor de filosofia a la Universitat de Santa Teresa. Sembla la història d’un personatge atrapat a la sala d’estar de casa seva i, sobretot, atrapat al seu propi cap, entre la realitat i la bogeria, el record i la fantasmagoria. La seva filla Rosa passa per la saleta una cop i un altre, de l’habitació al lavabo, del lavabo al carrer on plana l’amenaça perillosa dels assassinats. L'arribada d'uns visitants produeix moments que oscil·len entre el surrealisme i l'absurd. Tot comença, però, amb un llibre de geometria que Amalfitano decideix penjar al seu estenedor.
“La part de Fate” narra el viatge traumàtic d’un periodista polític negre (a qui, quan comença el llibre, acaben de comunicar les morts gairebé simultànies de la seva mare i del periodista de la secció esportiva de la seva revista) a la ciutat mexicana de Santa Teresa, amb l’objectiu de cobrir un combat de boxa. Un cop a Santa Teresa, Fate coneixerà Rosa i es veurà involucrat en un estrany esdeveniment relacionat, potser, amb els assassinats de dones. Es tracta d'un viatge al·lucinat a través de la nit, l'alcohol, la droga, el sexe, la por... però també l'amor.
“La part dels crims” desgrana per una banda, com una lletania esfereïdora, el relat policial de totes les morts de dones que es produeixen a partir de 1993, descrites amb una objectivitat forense descarnada. A la successió dels aixecaments de cadàvers se sumen les històries, sovint simples anècdotes, de personatges que amb prou feines es poden definir com a protagonistes: policies, narcotraficants, criminals d’un sadisme estremidor, històries de presó, un presumpte serial killer, un superpolicia de l’FBI, la directora d’un psiquiàtric, un periodista, etcètera. En la versió escènica es va optar per una concentració dràstica dels crims evidenciats en un sol cos ensangonat enmig del desert.
“La part d’Archimboldi” és justament la biografia inexistent d’un autor que es fa fonedís –un prussià nascut el 1920 que combat al front rus durant la II Guerra Mundial i que després viatja per Europa en una fugida inacabable– de qui es desconeix gairebé tot i que, a la primera part, la dels crítics, Bolaño converteix en un autèntic enigma. Queda, és clar, per revelar l’enigma que fa que Archimboldi i els assassinats de dones de Santa Teresa tinguin alguna relació que permeti unir-los.
Si vols anar a l'article de Pablo Ley "2666, de Roberto Bolaño. Una aproximació a la posada en escena", clica sobre aquestes línies
2666
de Roberto Bolaño
adaptación Pablo Ley y Àlex Rigola
dirección Àlex Rigola
escenografía Max Glaenzel y Estel Cristià
vestuario Berta Riera y Georgina Viñolo
caracterización Mariona Trias
iluminación Maria Domènech (a.a.i.)
movimiento Ferran Carvajal
video David Vericat
espacio sonoro Sila
diseño de sonido Ramon Ciércoles
intérpretes por ordren de aparición
La parte de los críticos
Espinoza Julio Manrique / Morini Andreu Benito / Pelletier Joan Carreras / Liz Norton Chantal Aimée / Sra. Bubis Alícia Pérez / Amalfitano Andreu Benito
La parte de Amalfitano
Amalfitano Andreu Benito / Rosa Amalfitano Cristina Brondo / Lola Alícia Pérez / Decano Guerra Manuel Carlos Lillo / Joven Guerra Ferran Carvajal / Boris Yeltsin Fèlix Pons
La parte de Fate
Fate Julio Manrique / Barry Seaman Pere Arquillué (video) / Charly Cruz Víctor Pi / Rosita Méndez Alba Pujol / Chucho Flores Fèlix Pons / Joven Guerra Ferran Carvajal / Guadalupe Roncal Chantal Aimée / Rosa Amalfitano Cristina Brondo / Omar Abdul Joan Carreras / jefe de sección, Amalfitano Andreu Benito / Albert
Kessler Manuel Carlos Lillo
La parte de los crímenes
Rosita Méndez Alba Pujol / Epifanio Galindo Andreu Benito / Lalo Cura Ferran Carvajal / Pedro Negrete Manuel Carlos Lillo / Juan de Dios Martínez Julio Manrique / Lino Rivera Fèlix Pons / Klaus Haas Joan Carreras
La parte de Archimboldi
Sra. Bubis Alícia Pérez / Hans Reiter Joan Carreras / Lotte Reiter Cristina Brondo / Hugo Halder Fèlix Pons / soldado alemán Julio Manrique / SS Ferran Carvajal / Leo Summer Manuel Carlos Lillo / Ingeborg Chantal Aimée / adivina Alba Pujol / Jacob Bubis Andreu Benito / Alexander Fürst Pükler Víctor Pi
ayudante de dirección Pau Carrió / documentación y localizaciones en Ciudad Juárez Ignacio Alvarado / alumna en prácticas de dirección del Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Eleonora Herder / alumnas en prácticas de vestuario del Institut Superior de Disseny Lluc Fiol y Lorena Granado
construcción de escenografía Castells Planas de Cardedeu / máscara La Columna Curvada
y los equipos del Teatre Lliure
co-producción Teatre Lliure, Festival de Barcelona Grec 2007 y Teatro Cuyás del Cabildo de Gran Canaria
agradecimientos Carolina López, Trànsit Projectes, La Cantina Mexicana, Bar Bonobo
espectáculo en 5 partes con 4 intermedios
duración aproximada: 5 h.
espectáculo en castellano
Nuevo párrafo