To be completely involved

(o l'art de la concentració)

ELS PROCESSOS CREATIUS 3

Per Àngels Bassas

Ens passem el dia anant ràpid, corrent, accelerats i permanentment "connectats", mentre desconnectem de nosaltres mateixos. Caminem pel carrer i ja no veiem què ens envolta, ni mirem als ulls de qui ens passa pel costat, i fem trajectes en bus sense saber per on hem passat, simplement abduïts per les pantalles. Teclegem els minuts de la nostra vida i ja no ens aturem gairebé ni a pensar. No és casualitat que s'hagi posat de moda el mindfulness, la meditació i els retirs. La gent cada cop ho necessita més per a superar l'estrès a que estem sotmesos. La tecnologia, tot i que ha suposat un gran avenç en moltíssimes coses, també és una mena d'esclavatge encobert que ens lliga i succiona. La rapidesa de tot. I això és extensible a les relacions humanes que cada cop són més efímeres i poc consistents perquè no perduren en el temps; la societat líquida de la que parla Bauman. Volem més i més... i sempre hi ha alguna cosa millor que una altra. La carícia virtual envidriada de les relacions que ens fa passar pàgina, amb el perill de perdre quelcom valuós que deixem per intentar trobar allò "millor" que anhelem... Aquell millor que no té mai fi i que corre el perill de ser la nostra màxima infelicitat.

El cert és que cada cop se'ns fa més difícil concentrar-nos en alguna cosa.

I això té un efecte directe en el món de l'art. 

El monstre de les imatges que han de captar l'atenció ràpidament perquè, si no, la gent deixa de mirar o canvia de canal. Quan mirem una pel·lícula d'aquelles en blanc i negre, on l'important era el guió i els actors, i on el ritme de l'acció era molt més lent que ara, la sensació és totalment diferent a la que vam tenir fa uns anys en veure-les per primera vegada. Ara la industria i la societat demanen acció i més acció. Se'ns fa estrany el tempo pausat. 

Ens han arrabassat el tempo, senyors meus. I el tempo, la concentració, i la connexió amb les altres persones i amb l'entorn, són elements essencials per a un actor.

Detecto en la nova generació d'actors molta empenta però sovint, poc compromís amb el treball autònom, i dèficit d'atenció perquè la concentració decau ràpid. I l'habilitat de concentrar-nos... és absolutament essencial per a un actor o actriu. La necessitem per aguantar una funció de dues hores o per a un rodatge: per ser capaços d'oblidar-nos del món sencer mentre som el personatge. 

Per a millorar la nostra capacitat de concentració, jo introdueixo a les meves classes, exercicis que tenen a veure amb disciplines com el ioga, el txi-kung, el tai-txi, o la meditació. Stanislavski ja utilitzava el ioga. El nostre instrument ha d'estar receptiu, relaxat, obert i concentrat al servei de l'obra, del personatge i de la felicitat que aportem a l'espectador amb la nostra feina. No pot existir res més mentre estem totalment immersos en l'actuació. No hi ha distraccions possibles en el món de l'art. Una distracció pot ser fatal: podem tenir un blanc de text, podem embarbussar-nos, equivocar-nos, posar-nos nerviosos i finalment, no transmetre correctament les emocions, perquè ens hem perdut. Em surt en anglès l'expressió que ho clarifica: és necessari to be focused , to be completely involved .

Dono classes, tant a estudiants adolescents en etapa escolar, com a joves en etapa universitària que estudien per a ser actors i actrius. 

Els primers tenen (alguns, no tots, afortunadament) problemes de concentració a classe i se'ls fa difícil prestar atenció. És el mal d'aquests temps. Si fins i tot a nosaltres ara ens costa més concentrar-nos que abans, imagineu-vos a ells que són la generació que ja ha nascut amb les pantalles, la rapidesa i l'estímul permanent que ens assetja. Amb excepcions, evidentment, però la majoria gairebé no llegeixen per plaer. M'enorgulleixo d'haver canviat la perspectiva d'alguns dels meus estudiants quan jo els hi porto un llibre "diferent" que els sorprèn i els demostra que llegir pot ser una activitat tan absorbidora i fascinant com una pantalla, si el llibre és suficientment bo. 

Els segons, els universitaris, volen treballar, hi posen voluntat...tenen molts somnis i moltes ganes. Però jo sempre els dic: amb el talent no n'hi ha prou, estimats i estimades. Heu de treballar, treballar incansablement amb una implicació total en aquest ofici si voleu sobreviure a la competència i sobretot, si voleu mantenir-vos al llarg dels anys. Sense preparació, sense ofici, sense disciplina, sense treball constant i investigació durant tota la vida, no hi ha talent que aguanti el embats de les modes passatgeres. 

Sigueu constants, estimats i estimades alumnes. La perseverança i la capacitat de treball constant, són un bé preuat que ens sosté quan naveguem en el vaixell de la inestabilitat a la que estem sotmesos en aquest ofici. 

I quan entreu a escena, com sempre us dic: imagineu que hi ha un penjador imaginari entre caixes, on hi deixeu els vostres problemes.

Perquè en entrar a escena...no ha d'existir res més que aquella màgia. 

Una màgia que mereixeu tant vosaltres com els espectadors.

ÀNGELS BASSAS

Març del 2020