En el moment que llegim un text dramàtic acabat, el personatge apareix com una idea complexa (a) que carrega un cúmul de conceptes convenientment ordenats i enunciats en una narració més o menys exhaustiva de la seva existència, (b) que actua en confrontació amb la resta de personatges i (c) que respon a aquestes interaccions de forma –sovint intensament– emocional.

Resulta però necessari preguntar-se com sorgeix un personatge en la ment del seu creador al llarg de tot el procés de la dramatúrgia, perquè el cert és que un personatge neix sovint d'una idea incompleta, d'una intuïció, d'una imatge robada a la realitat, de l'esbós d'un argument fragmentari.

Resulta relativament fàcil analitzar el procés de formació dels personatges en el cas de l'Otel·lo de Shakespeare perquè comptem amb el text a partir del qual es va inspirar per a elaborar una estructura nova totalment transformada. Shakespeare, en efecte, treu els seus personatges del relat recollit a la novella VII de la Deca Terza de Gli Ecatommiti de Giovan Battista Giraldi Cinzio. Els primers mots de l'encapçalament se centren en la figura principal: “Un capitano Moro...”

El relat presenta concisament els fets al llarg dels quals un “capitano moro”, molt enamorat de la seva esposa, Disdemona (1), dona de la qual es destaca la seva virtut, viu feliçment a Venècia fins que és traslladat a Xipre i ella, per evitar la separació, voldrà acompanyar-lo. A Xipre un company d'armes –amb el rang militar d'alfiero– del capitano moro s'enamora de Disdemona, però ella el rebutja i l'alfiero, per despit, enganyarà i induirà al capitano moro a assassinar la seva dona després de convèncer-lo que li ha estat infidel amb un altre soldat (amb el rang de capo di squadra). L'assassinat s'intenta camuflar com a accident, però són descoberts, i els responsables seran traslladats a Venècia per a ser castigats. 

En el fons, tots els personatges són només un apunt, una primera idea, que no permet imaginar en cap cas la volada que agafaran després de passar per la imaginació de Shakespeare.

Què ha passat? Doncs bàsicament que Shakespeare ha utilitzat la novella de Giraldi com a potent estructura energètica de base i ha desplegat els personatges en totes les direccions que li han semblat necessàries després de dotar tota la història d'un concepte rector –coherent amb la novella original– que gira al voltant de la dificultosa construcció de la veritat i la seva fragilitat davant de la mentida. 

Bàsicament, el que ha fet Shakespeare és:

a. incrementar poderosament l'abast de les idees a l'entorn del binomi veritat / mentida en el Nivell Conceptual.
b. desplegar adequadament els aspectes argumentals (personatges, espais, conflictes, encadenament causal) del Nivell Narratiu, fins elevar el rang militar i la jerarquia social de tots els personatges.
c. dibuixar el recorregut emocional i energètic de la peça amb gran eficàcia pel que fa al Nivell Escènic. (2)

Reconstruir la transformació general de la novella original tal com la aborda Shakespeare s'escapa de l'objectiu d'aquesta entrada, de manera que ens limitarem a analitzar els personatges principals per veure la forma en què Shakespeare modifica de forma substancial els valors i el sentit de cada un d'ells. 

De fet, els personatges de la novella original –als quals Shakespeare dóna els noms d'Otel·lo, Desdèmona, Cassio, Iago, Emília i Bianca (3)– és converteixen en el nucli dels personatges principals i secundaris de l'obra de teatre. Al seu voltant Shakespeare genera, però, una plèiade de personatges secundaris menors, auxiliars i funcionals de luxe com el Dux de Venècia, Brabàntio, Gratiano, Ludovico, Roderigo, Montano, i un conjunt de comparses (funcionals menors i personatges col·lectius) que inclouen un mariner, missatgers, un herald, cavallers, oficials, músics, senadors... 

Només fent recompte de l'increment dels personatges i verificant la direcció cap on s'orienta aquest increment ja queda clar que a Shakespeare l'interessava tota una altra cosa que a Giraldi i que la història del capitano moro –que serveix per advertir les noies de no casar-se amb homes d'altres races, cultures i religions– ha quedat convertida només en un vehicle per a una altra idea del tot diferent –tot i que no exclou la moralitat de Giraldi– com veurem tot seguit.

Construir la personalitat d'un personatge

Però, per a poder explicar la transformació que porta d'Un capitano moro a Otel·lo, abans haurem d'abordar les capes successives que venen a conformar la personalitat d'un personatge. I el que hem de constatar de bon principi és que els personatges de Giraldi tenen una personalitat definitivament esquemàtica, res a veure amb els de Shakespeare.
L'esquema de la personalitat que proposo és conformat, en el passat, per una sèrie de cercles concèntrics en el centre dels quals és troba allò que condiciona el nostre naixement (N), que es modifica més endavant per la nostra formació (F), continua modificant-se por les nostres tries pel que fa a amistats i enemistats (A/E), i es forma definitivament tan aviat com s'assoleix l'edat adulta en contacte amb la societat (S). Podem dir que, arribats a aquest punt, el personatge ha completat la seva personalitat que, a partir d'aquí, es regirà per dos pols d'atracció com son la família pròpia (FP) i l'ocupació (O), en un moviment pendular que el porta a recular cap a l'adversitat (ADV) o avançar cap a la prosperitat (PRP).
 
(N)
El naixement condiciona la personalitat del personatge en la mesura que quedarà marcada per la família on ha nascut, la classe social, el lloc de naixement, la raça, el moment històric, la llengua, la cultura, la religió...

(F)
La formació són els diversos aprenentatges adquirits des dels primers anys fins a l'edat adulta i és el que determina les nostres aptituds i habilitats.

(A/E)
Les amistats i les enemistats, les aliances i confrontacions apareixen en els primers estadis de la vida de l'infant i continuen fins al final de la vida, però cal tenir en compte que l'amistat / enemistat resulta determinant en el trànsit de l'adolescència a l'edat adulta, quan les eleccions representen una clara presa de consciència respecte al món que ens envolta.

(S)
El nostre creixement desemboca naturalment en la societat en la qual haurem d'exercir d'individus complets i vàlids per a la societat, cosa que implica el desplegament dels següents dos punts:

(O)
L'ocupació és allò que fa que siguem autosuficients i útils a la col·lectivitat de manera que ens permet integrar-nos activament en la societat de la qual formarem part com a membres de ple dret.

(FP)
I, finalment, la família pròpia reinicia el procés amb l'arribada dels fills que garanteixen la reproducció social.

A tot això caldria, a més sumar-li un seguit d'aspectes molt rellevants que modifiquen totalment els impulsos de la personalitat de cada individu:

(el sexe)
Cada sexe té les seves pròpies aspiracions i limitacions segons les èpoques històriques, els països, les cultures, les religions... i és necessari tenir perfectament clara la tria d'un o altre sexe per a encarnar un o altre idea-personatge.

(l'edat)
Cada edat té les seves necessitats, aspiracions, limitacions i pors i cada vegada que pensem en un personatge ens hauríem d'esforçar en definir una edat exacte i proposar fins i tot una determinada data de naixement, perquè, al marge –o no– dels horòscops (4), no és el mateix haver nascut a l'hivern que a l'estiu.

(i altres valors)
La llista podria allargar-se, però em limitaré a enumerar-ne alguns regits per diferents escales com poden ser: la intel·ligència, el poder, el talent, la valentia, la bellesa, la simpatia... qualsevol d'aquests valors obre a cada personatge unes portes i li tanca d'altres.

Si sotmetem als personatges d' Otel·lo a un escrutini respecte a (N) , (F) , (A/E) , (S) detectem de seguida que, dels quatre personatges més rellevants, només n'hi ha dos dels quals tenim coneixement de la cadena completa.


D'Otel·lo coneixem, en efecte, (N) quin és el seu naixement, la família, la raça, la cultura, la religió, (F) que des de nen s'ha format com a soldat en el camp de batalla, (A/E) que la seva primera elecció de l'amistat es decanta cap a altres soldats com ell, (S) que el seu mèrit li ha obert les portes de l'alta societat veneciana per a la qual resulta –militarment– indispensable.


De Desdèmona també coneixem (N) quin es el seu naixement, la família a la qual pertany, la seva situació econòmica i social i, per contraposició a Otel·lo, la seva raça, la seva cultura, la seva religió, (F) que ha estat educada en la virtut com a qualsevol filla del patriciat venecià, (A/E) que contradient tota prudència ha decantat les seves afinitats cap a una persona del tot aliena al seu sexe, la seva classe, la seva cultura, (S) que, amb la seva elecció, posa greument en perill el seu estatus social.


Si afegim, tant pel que fa a Otel·lo com a Desdèmona, aspectes com el sexe, l'edat, la intel·ligència, el poder, el talent, la valentia, la bellesa, la simpatia... els perfils d'aquests dos personatges comencen a agafar la delicadesa de matisos que fa que ens semblin extremadament elaborats... malgrat que Shakespeare ens proveeix de ben poca informació real tant per l'un com per l'altra. De fet, som nosaltres lectors / espectadors qui completem la informació guiant-nos per la lògica i el sentit comú.


En canvi, de Iago i de Càssio ens manca molta informació per a tenir una idea completa. En cap dels dos casos tenim informació precisa del seu naixement, tot i que es pot pressuposar que Iago prové d'una família humil i que ha ascendit militarment per mèrits, mentre que Càssio sembla venir de família benestant sobretot pels seus estudis a la Universitat i són justament els seus coneixements llibrescos la raó del seu rang militar. El seu entorn d'amistat / enemistats queda apuntat, però gens explicitat. La seva implicació en societat no està gens desenvolupada. Si afegim la resta de valors (sexe, edat, intel·ligència, poder, talent, valentia, bellesa, simpatia...) el que constatem és que l'un és la contracara de l'altre, i que es defineixen per estricta contraposició.


De fet, podríem dir que l'únic que de debò interessa a Shakespeare pel que fa a Iago i Càssio és la seva formació (F) i això només perquè estableix una confrontació radical que té a veure amb el tema que Shakespeare ha triat com a eix conceptual rector per a tota la peça. Les dues formes d'aprenentatge –a través de l'experiència: Iago; a través dels llibres: Càssio– estan directament relacionades amb les formes a través de les quals podem assolir la veritat.


No és el moment, ara, d'insistir en l'aspecte conceptual de l'obra de Shakespeare, però recomano a tothom fer una lectura ben distanciada dels aspectes més impactants de la peça –la gelosia, la confrontació racial i cultural, la violència de gènere– que Shakespeare utilitza com a poderosíssim motor energètic, i fer, pel contrari, una lectura centrada en la manera com la veritat apareix a la nostra ment com una construcció complexa (que una mentida pot arribar a fer trontollar). No oblidem que en l'ofici militar –malgrat els nostres prejudicis– preval la intel·ligència per damunt de la força. Fins i tot analitzant l'espai ens adonarem com Shakespeare ens condueix –del II al V Acte– des de la platja de l'illa de Xipre fins al mateix llit de Desdèmona, on també cauran morts Emília i Otel·lo: el cercle es va tancant al voltant de la veritat (gairebé podríem dir que el cercle es va tancant al voltant del coll de la veritat-Desdèmona). El Dux és, en tot moment, receptor de veritats llunyanes, que és com l'hem conegut en el primer acte... i és a ell a qui li arribarà, finalment, la desgraciada notícia d'aquest succés luctuós i terrible.


Sigui com sigui, queda clar que les preguntes que es fa Shakespeare davant de cada personatge es centren en el naixement (N) , la formació (F) , les amistats i enemistats (A/E) , la societat (S) , s'articulen al voltant de la família pròpia (FP) i de l'ocupació (O) , en desequilibri constant entre l'adversitat (ADV) i la prosperitat (PRP) i amb la suma de factors com el sexe , l'edat i altres valors (com la intel·ligència , el poder , el talent , la valentia , la bellesa , la simpatia ...)..

 

Pablo Ley

23.5.2020


(anar al següent article)

Share by: