CONFINAMIENTO WASSAP
(pequeño delirio dramatúrgico)
un text de Guillermo Heras
Guillermo Heras (Madrid, 1952) és un dels homes de teatre –dramaturg, director, actor, pedagog, conferenciant, articulista, editor, agitador...(1)– que, en tota la diversitat de llengües i de llenguatges escènics, més ha fet per les noves generacions de dramaturgs arreu d'Espanya i Llatinoamèrica. Impulsor decidit d'allò que al nostre país s'ha anomenat noves tendències escèniques, moviment que recull l'esperit de les avantguardes espanyoles, europees i americanes del segle XX, Ítaca li va demanar just iniciar-se la temporada 2020-21 una col·laboració que, feliçment, ha acabat concretant-se en aquest text. Confinamiento wassap (pequeño delirio dramatúrgico) és una peça breu alhora irònica, reflexiva, un punt experimental, que contraposa l'absoluta presencialitat que reclama el teatre i l'absoluta virtualitat de les converses per whatsapp que hem experimentat aquest any 2020 arrel de la pandèmia de la Covid-19. El text resultant és gairebé una broma al voltant del Decamerò de Boccaccio... que no pensem desvetllar perquè seria fer un spoiler. Un text tan breu –només 7 pàgines– com ric en possibilitats escèniques.
Us deixem –per si encara us ho esteu pensant– fer un tast d'una petita mostra d'aquest text amb un grapat de rèpliques:
41.- Para este decimoctavo día de confinamiento, sesión maratoniana de películas: La extraña mujer, de Ulmer, La dolce vita, de Fellini, Tristana, de Buñuel, y Al final de la escapada, de Godard.
42.- Añoranza de los viejos cines de barrio. Sesiones dobles con películas cortadas por la censura. Tímidos besos en la oscuridad.
43.- Decisiones meditadas: volver a escribir cartas a mano. Recuperar el placer de lo íntimo.
44.- Cada día que pasa las redes se llenan de más mensajes apocalípticos e interesados para sacar tajada en el futuro. Basta con no leerlos y borrarlos.
45.- Los viajes mentales. Perfumes orientales, aguas azules, los caminos místicos, fantasías latinoamericanas, las travesías como metáforas, los viajes como símbolos de libertad.
46.- Coleridge soñó un poema, se llamaba Xanadú. Un paraíso mandado a construir por KHUBLAI KHAN. Aquí todo era paz y armonía. Tendremos que volver a construir castillos de arena y buscar islas del tesoro.
47.- Y, sin retóricas, Camús nos dijo: “Lo peor de la peste no es que mata los cuerpos sino que desnuda las almas y ese espectáculo suele ser horroroso”.
48.- Tantas horas para llenar. Buscar y rebuscar en viejos rincones. Aparece la vieja colección de cassettes musicales y un antiguo reproductor. Con los recuerdos se alivia la soledad.
altres textos teatrals
Si t'ha agradat aquest article i vols seguir-nos, pots fer-ho a través de telegram
Eòlia, Escola Superior d'Art Dramàtic
Casp 82, 08010 Barcelona
Idea, realització i direcció de
Projecte Galilei
Amb la col.laboració de
l'Ajuntament de Barcelona
i de l'Institut de Cultura
