MEDUSA

de Ricardo Menéndez Salmón

dramatúrgia de Pablo Ley

Una novel·la és un univers de sentit. El que es transita a través de les paraules és la reconstrucció d'aquest univers fet d'imatges, de sons, olors, tactes, sabors, d'impactes emocionals, de conceptes sovint entrellaçats amb altres conceptes en camps de l'experiència que poden apel·lar a sistemes tan extensos com el Segle XX, l'Holocaust, les Bombes Atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, la Segona Guerra Mundial, el Nazisme, la Banalitat del Mal. Els universos de sentit propis de les novel·les ens allunyen, inevitablement, d'un dels dogmes més aferrissadament defensats (de vegades fanàticament defensats davant d'altres dogmes com els de la post-dramaticitat) de la idea de que el teatre és acció i que el diàleg és una forma d'esgrima verbal.

Medusa, la novel·la de Ricardo Menéndez Salmón, és un d'aquests universos i adaptar-la al teatre significava, inevitablement, transgredir aquest dogma. És per això que, en la nostra dramatúrgia, la novel·la escampa el seu sentit no només a través de les paraules, sinó també a través dels objectes, de les imatges, dels sons i les músiques, dels vestits, de la llum, de la gestualitat, els silencis, les mirades, els actors, la inexpressivitat... Aquesta és, en definitiva, una dramatúrgia col·lectiva que va néixer a partir d'un text narratiu i va convertir-se en un poema escènic en el qual cadascú de nosaltres va exercir, en la seva parcel·la, de traductor, adaptador, dramaturg, creador.

Aquesta dramatúrgia de la qual presentem el text és també de l'Aleix Fauró i la Isis Martín com a directors, de l'Òscar Llobet com a ajudant de direcció, del Pepo Blasco, la Patrícia Bargalló, la Isis Martín i el Sergi Torrecilla com a íntèrprets, de la Patrícia Bargalló com a assessora de moviment, del Guillem Gelabert Miquel en el disseny de la llum, de la Clara Peya en la creació musical i del so, de la Margherita Mantovani en l'espai escènic, del Francesc Isern en les projeccions, de la Berta Riera en el disseny de vestuari, de la Marina Fita en la producció, amb la col·laboració de la Raquel Bargalló i l'Anna Zvaizgne. D'aquest treball col·lectiu deixem constància amb les fotografies de l'Anna Miralles i el vídeo (càmera fixa) que ens ha cedit La Virgueria.

Pablo Ley Fancelli

Us deixem unes quantes línies d'aquesta dramatúrgia sense acció, sense diàlegs per tal d'introduir-vos en el fascinant univers de sentit de la Medusa de Ricardo Menéndez Salmón: